Entrevista a Ascensió Figueres, presidenta de l’AVL

Ascensió Figueres (Nules, 1962), llicenciada en filologia espanyola, exdiputada del PP al Parlament valencià i subsecretària d’Educació, és al capdavant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per designació del PP, des de la seva creació el 2001. Fa dos anys va revalidar el càrrec de presidenta amb el suport d’alguns dels acadèmics nomenats pel PSPV-PSOE com ara part dels procedents de la universitat.

A què creu que es va deure aquella confiança en vostè de part dels acadèmics de la universitat?

Crec que van valorar la bona gestió dels quatre primers anys, que van ser els més difícils perquè s’havien de marcar les línies a seguir i no hi havia altra solució que el consens. Mai aprovem res que no compte amb una important majoria. Quan veiem que no la tenim parem una miqueta, reflexionem més sobre el tema i busquem un punt d’encontre.

Tenint en compte que l’última enquesta de la institució que presideix va detectar un retrocés en l’ús social els últims deu anys, quina és la prioritat de l’AVL, normativitzar el valencià o promocionar-lo?

Evidentment per a la salut de la llengua el més important és l’ús, però la nostra funció principal és la d’elaborar la normativa. La funció de promoció la té la Generalitat valenciana i nosaltres fem accions allà on la conselleria no arriba.

Transcorreguts aquests set anys, ¿considera que l’AVL ha complert amb l’objectiu per al qual va ser creada, acabar amb el conflicte lingüístic al País Valencià?

Percep i em diuen que del 2001 a ara ha anat minvant el conflicte. Només queden uns reductes minoritaris i molt radicalitzats per les dues bandes, els absolutament catalanistes i els secessionistes lingüístics cada volta més extremats. És una gran satisfacció haver-ho aconseguit.

Per què l’Acadèmia sempre recorre a eufemismes i evita utilitzar l’expressió unitat de la llengua o la denominació de català, donant peu a diverses interpretacions?

El terme llengua compartida és molt clar. Hem sigut tan clars com havíem de ser i no devem ni volem renunciar al nom de valencià. Per referir-se a la llengua en l’exterior volem arribar a acords perquè tots els noms que rep estiguen presents. Compartida vol dir que les nostres modalitats són tan bones com les d’altres llocs, que no acceptem un estàndard imposat. Podem acceptar un estàndard debatut entre tots i acordat, no eixa noció que hi ha un estàndard de fora que és el bo i que nosaltres parlem un dialecte que és com dir una llengua mal parlada. A València el diccionari Alcover-Moll és una referència i no el discuteix ningú perquè es diu “català, valencià, balear”.

El govern valencià, del seu color polític, no és tan clar com vostè ho està sent ara. Sempre s’ha negat a reconèixer la unitat de la llengua.

Tampoc ha dit el contrari, que no existís aquesta unitat.

L’arquebisbat de València s’ha negat a aprovar els textos litúrgics en valencià aprovats per l’Acadèmia i repartir-los per les parròquies.

Des del 2002 vénen donant-nos males excuses per no fer-ho. Hem tingut massa paciència, quan hi ha una demanda, d’una part molt important de l’Església, que vol fer la missa en valencià. Finalment els editarem i distribuirem sense aquest vistiplau de l’arquebisbat.

Aquest es només un extracte de l’entrevista completa que podeu llegir a l’AVUI.cat

Advertisements

2 pensaments sobre “Entrevista a Ascensió Figueres, presidenta de l’AVL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s