El model de governant, segons Rajoy, és Fabra, el Berlusconi de Castelló

El 26 de setembre de 1993, durant el Congrés del PP valencià –celebrat a Castelló-, Eduado Zaplana va ser triat president dels populars de la Comunitat Valenciana. Darrere d’aquest nomenament es trobava –movent els fils des de Gènova 13- el mismísim José María Aznar, qui tres anys més tard assoliria que el seu somni d’habitar en la Moncloa es convertís en realitat.

Zaplana contava amb altre potent aliat. L’ombra del virrey de Castelló, Carlos Fabra, va protegir en aquell temps a tan gosat polític. Zaplana sempre ha estat considerat un tipus poc propici als escrúpols a l’hora de pastar una fortuna. Era llavors Zaplana alcalde de Benidorm. Va arribar al càrrec gràcies al vot –probablement comprat- de la regidor Maruja Sánchez, tránsfuga socialista. Zaplana -en tres anys d’alcalde- va haver de plantar cara a una dotzena de querelles judicials. Totes van ser arxivades. Quant a enriquiments personals les biografies de Fabra i la de Zaplana són en bona mesura paral·leles.

Assumptes tèrbols

Un cert estil cada vegada més berlusconià anava a instal·lar-se en la Comunitat valenciana. Quan van començar a aflorar els assumptes tèrbols de Fabra encara governava a Espanya el PP. Francisco Camps, qui va substituir a Zaplana com president de la Generalitat valenciana –al ser nomenat ministre de Treball i portaveu del Govern Aznar-, va declarar sobre Fabra el 19 de desembre de 2003: “Té tot el suport personal i polític del Govern i del PP”.

Zaplana avala a Fabra

Zaplana, molt distant del seu dofí i enfrontat a ell, també es va desfer en lloances a Fabra. Transcorria el mes de gener de 2004 quan va manifestar públicament: “Tinc la seguretat que quan acabe el procés, siga de forma immediata o posteriorment (…) l’honorabilitat del senyor Fabra quedarà fora de tota dubte. El conec bé i sé que serà així”.

L’elogi d’Herrero

Però l’única cosa certa fins a ara és que –no per art de birlibirloque, sinó per una sorprenent fugida de jutges dels jutjats de Castelló, entre altres causes- de Fabra, president de la Diputació castellonenca i padrí de la dreta valenciana es pot seguir afirmant el que, com elogi, digués fa anys altre castellonenc conegut, el periodista i eurodiputatt del PP Luis Herrero: “Gairebé res en la província de Castelló escapa al seu control”.

En Orpesa

Les relacions de Fabra amb l’home fort del PP nacional van anar singularment intenses al llarg dels vuit estius que, en la Urbanització Les Platgetes de Bellver, a Orpesa -en la costa de Castelló-, va estiuejar Aznar amb la seva família. Fotos del matrimoni Aznar -Ana amb el seu inconfundible pareo-, campionats de padel, mansions d’empresaris de ceràmica i rajoles, a la disposició de la família del “Gran Timonel”, dies de vi i de roses.

El Mr. Marshall del València

També havia nostàlgia d’estius més llunyans, passats en companyia del seu company de pupitre en el col·legi madrileny del Pilar, Juanito Vilallonga, arrels castellonenques, anys després caigut en desgràcia, un altre que tal en l’especialitat si es fes d’or, ara presumpte Mesías del València F.C., rebut en la ciutat del Turia pels propietaris del club blanc com si anés el Mr. Marshall del fubol.

Per si a cas

Mariano Rajoy no va voler trepitjar Castelló en la campanya de les recents eleccions generals. Amb les urnes molt a la vora, el nom Fabra era maleït: estava imputat per 18 supòsits delictius. Continua estant-lo. Però va donar amb decisió a Rajoy perquè es consolidés com capdavantera. La filla de Fabra, la diputada Andrea, casada amb Juan José Güemes, conseller de Sanitat en el Govern autonòmic de Madrid, juga òbviament la carta d’Esperanza Aguirre. Els padrins més avançats acostumen a posar una vela a Déu i altra al Diable. Per si de cas.

En el Gran Casino

Va presidir Rajoy, divendres passat a la nit, un sopar-míting en el Gran Casino de Castelló. El líder, en la seva tornada a Castelló, li va rendir homenatge i va santificar a Fabra: “És un ciutadà i un polític exemplar per al PP i per a Castelló”. Joaquim Puig, portaveu del PSPV-PSOE en les Corts valencianes li va replicar amb claredat: “Per al líder de l’oposició a Espanya és exemplar un ciutadà que no paga els seus impostos a Hisenda; un polític que confon els seus interessos personals amb els interessos generals, que utilitza la seva posició política per a arreglar els seus negocis; una persona a la qual la Justícia li imputa en aquests moments 18 delictes”.

Valors, conviccions, principis

Ja sabem –intuíem que així seria, però ell amablement ens ho ha corroborat- quin és el concepte d’exemplaritat cívica i política que defensa Rajoy. Els valors que encarna un sospitós permanent com Fabra són, doncs, els valors, les conviccions i els principis del PP en relació a l’exercici de la política. Aquests que aclamen a Fabra són els mateixos que encara s’atreveixen a dir que el PSOE és igual a corrupció i el PP, res de res. Rajoy s’ha tornat a retratar. El seu model de governant és Fabra, el Berlusconi de Castelló.

Article d’Enric Sopena director “d’ElPlural.com”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s