Intervenció, si o no?

l’Actual situació econòmia ha portat a molts governs i en especial al d’EEUU, a proposar intervencions en l’economia, ja siga d’injecció de diners o altres operacions.

El màxim exponent d’aquesta intervenció en el mercat, és el Pla Anticrisi de Bush. S’ha parlat molt d’ell, pero probablement molts desconeixeu de que es tracta, per això ho intentaré explicar de forma simple.

Fonamentalment es basa en que l’Estat dedicará uns diners del seu presupost, a la compra d’actius infectats (Hipotèques, bons… afectats per impagaments i altres), que teóricament més endavant i una vegada recuperat el sistema económic revendrà a altres inversors. Aquesta és la principal mesura de reactivació econòmica del pla, entre d’altres mesures més específiques com restriccions ect… Per aquest fet l’Estat necessitará dedicar 700 mi·lions de dolars de diners públics.

Per això ací s’obri un debat. És aço el fracás del sistema de lliure mercat? És aço una confirmació al sistema econòmic socialista-marxista? Doncs podríem concloure que és una barretja d’ambdúes. El que ha quedat clar és el fracás estrepitós del neoliberalisme, ha quedat clar que sense intervenció de l’Estat, l’economia pot arribar a situacions com la que es troba actualment. En part gràcies a l’especulació i els negocis basura. Per un altra banda, aquest fet suposa una confirmació als principis de l’economía socialista o marxista, que sempre havía defensat la necessitat de que l’Estat intervinguera en l’economia.

Quin és el camí a seguir a partir d’ara? Doncs en la meva opinió una barretja d’ambdúes idees, adaptades al segle XXI. La conclusió és que es necessari que l’Estat intervenga en l’economía, al menys com a controlador dels successos i “booms” que pugen ser perillosos a la llarga. Podríem coincidir en que es necessaria una restructuració del sistema capitalista, cap a uns principis que a la llarga acaben beneficiant a tots els ciutadans.

Advertisements

6 pensaments sobre “Intervenció, si o no?

  1. Encara que en un principi aquest tipus d’intervencions puguen pareixer dolentes, no es així. Per que simplement puguem pensar: “Mira els beneficis sols per a ells, i les perdudes per a tots”.

    Es veritat, pero hem de tindre en compte la gran quantitat de gent que depen d’ixos bancs o entitats i fonamentalment de les seves filials i/o participades. Treballadors, gent que te els seus estalvis, inversions, assegurançes ect…

  2. Son un tall de sinverguençes. Fan la merda i embisquen a tots, jo per part meua els enviaba al paredó abans d´embargals-ho tot.
    Per culpa de eixa gentola no hi ha cap fill de vei que puga accedir-hi a la compra de una casa per pode viure decentment.

  3. No és així com tu dius, de fet un dels principals problemes que ha generat la situació és la gent.

    L’allau de crèdits els va demanar la gent, es clar amb el vistiplau de les entitats que teníen tipus massa baixos. Pero, qui comprava les cases a pesar d’estar pels núvols?? Qui s’endeutava mitja vida sense poder saber si podría pagar??

    En fí, tots hem col·laborat a la situació actual, no tan sols els bancs i entitats.

  4. Joan, per favor no defenses als chupopters, que açi qui podia parar-los, no ho va fer perque l´interesava.
    Es clar que hi ha gent que per ignorancia o per codicia s´entrampava en els dels bancs, pero al final de la correguda el que talla el peix son ells. Si no;
    Qui concedia eixes hipoteques?
    Qui podia dir, no tu no que no eres fijo a l´empresa?
    Qui no dels deia, aco es variable no fijo?
    Per no dir l´obrer que duia a 3 rumanos, contan les hores de ells com a oficials i pagant-los com a peo.
    O l´estat per no fer les suficients inspeccions laborals i fiscals de tota aquesta trama.

  5. Jo no defense a ningú, defense el bón funcionament de la economía i el interés comú en general.

    Ja t’he dit que el problema es una combinació de tots, uns per fer i altres per deixar-se portar. I per això ja et dic que hem de rectificar en el que respecta a l’Estat que ha de controlar més l’economía i és el que no ha de deixar que passen “booms” i negocis basura com el que han passat.

    No és que jo vullga pagar les pérdudes als bancs, pero d’aquestos depen molta gent, ciutadans com nosaltres, treballadors, el sistema en general. Si els bancs s’alliberen d’aquests actius tòxics, tal vegada començen a tornar a funcionar i per tant a tindre minimament garantitzats els nostres estalvis, a poder donar préstecs a les empreses, aquestes i els mateixos a crear llocs de treball i creixement económic en general.

    l’Economía és un cicle, i quant un dels elements del cicle no funciona correctament, la resta funcionen tots malament alhora. Per a que tot circule bé, s’ha de tindre tots els elements en un estat bó, quant un falla ja veus tot el que es monta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s