“El canvi ha arribat” així entonava el seu discurs Barack Obama, després de ser escollit el 44é president dels Estats Units
Després d’una intensa campanya electoral, ahir arribava el gran dia. A les 12h de la mitjanit tancaven els primers col·legis electorals a Indiana i Kentucky, en una jornada de votació massiva en la que les cues als recintes electorals eren la tònica general arreu del territori. Cues fins i tot de dues hores, on els ciutadans esperaven poder dir la seua per al canvi.
Ja un poc abans de la 1 de la matinada, s’avançaven alguns resultats de Indiana en els quals McCain anava lleugerament per davant d’Obama, quant vaig veure això vaig pensar que la nit sería més llarga de l’esperat. Més tard quasi ja a les 3 de la matinada, s’avançaven uns resultats electorals amb el 60% d’escrutini a Florida en el que Obama anava considerablement al davant. Tenint en compte això, i els resultats a Virginia, no hem va caldre més, m’hen vaig anar al llit, fins a les 7 de la matinada quant vaig connectar amb els mitjans i vaig veure l’esperat, una aclaparadora victòria del candidat demòcrata.
No tan sols van ser aquestos estats, si no la resta que eren claus també es van decantar del costat d’Obama com per exemple Ohio, Pensilvania o Califòrnia. Finalment més de 130 mil·lions de sugragis van fer Obama arribar als 338 vots electorals front als 160 de McCain, i els 270 que calen per ser president. Ara Obama tindrà que afrontar la díficil situació sobretot econòmica en que viuen els EUA, així com la seva mala imatge exterior.
l’Elecció de Obama com a president, significa sens dubte un moment històric i tot un seguit de canvis que jo resumiría fonamentalment en tres:
Canvi Generacional
Si d’una cosa podem hui estar contents tots és del final d’una era, la del neoconservadurisme començada per Reagan. I fonamentalment també, el fí d’una era Bush que ha portat conseqüencies desastroses arreu del món. Per tant crec, que aquest pas, significará el començament d’una nova era en la política nord-americana que esperem siga beneficiosa per a Estats Units, així com per a la resta del món. En veritat, pitjor del que hi havía no ens podía tocar res.
Canvi Cultural
Un dels fets que hi fa història, és que per primera vegada un afroamericà ocupará la presidència dels EUA. Segurament fa quaranta anys quant Martin Luter King va pronunciar el seu famós discurs “I have a dream”, no havera pogut imaginar que en relativament tans pocs anys el seu somni és faria en bona part realitat. Aquest fet marca un abans i un després en la concepció cultural als EUA i al món. Ahir va quedar provat que la societat americana i mundial, ha deixat enrere les discriminacions i abusos per el color de la pell de les persones.
Canvi de la forma de fer política
Sens dubte la campanya de Barack Obama ha sigut un exemple en tots els sentits. En aquest llarg any i escaig, Obama ha conseguit connectar amb la gent, fins i tot amb aquella que fins ara era aliena a la política. Un missatge molt clar durant tota la campanya, el “Yes We Can” ha calat fons en la societat americana, fins al punt de que McCain també es va apuntar al lema. Una campanya per part dels demòcrates bastant neta, amb una presència a internet, als mitjans i sobretot al carrer.
I per si la campanya no havía donat ja políticament de sí, el final no ens ha decepcionat en absolut. De fet és un exemple que polítics de qualsevol lloc deuríen seguir, i sobretot si ho comparem amb la política espanyola o valenciana. Al finalitzar el recompte, McCain va apareixer junt a la candidata a vicepresidenta, i va fer un discurs de una impressionant responsabilitat política, oferint la seva col·laboració en el que fera falta a Obama i sobretot la seva frase: “Estats Units ha parlat”. Al cap d’una estona, el mateix feia Obama en en el seu discurs, elogiant la campanya feta per McCain i sobretot la seva figura servent al seu país. Tot una lliçó de política.
El Mirador Valencià 
Si mucho bla, bla, bla etcc, pero me quedo con el mitin aquel en el que un simple fontanero lo puso contra las cuerdas.
Obama ha hecho el mismo camino que Zapatero, con la salvedad en que el americano reconoce la crisis desde el primer dia de campaña y no como el presidente español que para que la reconociera se tuvo que esperar a que el INE le dijera que habian 800000 parados.
Desconozco como sacara a su pais de la crisis y que medidas adoptara, pero aplaudo muy sinceramente el que su primer punto del programa electoral fuese el de sacar las tropas de Irak.
Ah el lema de su campaña es un plagio total del que empleara la selección nacional. ¿alguno no recuerda el “podemos”?
De momento tiene mi voto de confianza, porque el ha reconocido nuestro pais como aliado y la conveniencia de que este en la cumbre, aparte del rapapolvo en el mitin contra McCain
Tan sols un apunt respecte al lema, no és un plagi ja que aquest lema es molt anterior a ixe que dius tu de la selecció espanyola.
El “Yes We Can” d’Obama, prové d’una activista hispana que fa molts anys va engegar una campanya pel reconeixment dels “latinos”, amb el lema “Si, se Puede”, d’ací es d’on ve el lema aquest traduït a l’anglès.
Estic completament d’acord en tu respecte a lo de la crisi, pero clar també hem d’entendre que els papers de govern i oposició son diferents, de totes formes es un greu error polític. Per exemple el primer ministre britànic ha tret partit de la crisi pel contrari del que es pot pensar. Pero de totes formes el govern espanyol no ha diferit massa dels governs europeus, de fet molts dels païssos ja son en recessió i nacionalitzant bancs, de moment ací ens salvem d’això.
I respecte a la presència d’Espanya a la cimera aquesta, no canviará res en aquesta elecció, per que tin en compte que Obama no prendrà possesió del càrrec fins a Gener del 2009.
crec que tots buscaven un canvi, Mcain (home vell amb experiencia), Clinton (dona) i Obama (negre). no se si EEUU canviara molt, al cap i a la fi, els demòcrates són com ací el PP. el que si que pense és que, com ha dit Felipe Gonzalez, Obama és un producte de marketing. però si al final, això ens fa als espanyols que tingam un millor lligam o llaç amb amèrica, benvingut siga.
personalment no crec que siga un canvi radical.
per cert, aixo que a europa ens hem de posar les piles en els canvis, es pot dir que ja anem per davant. la canciller alemana (clinton), la fernandez de la vega (sara palin). en fi, crec que on mes cervell i avanços hi ha es a europa. cambio y corto
we can
podemos
we believe
Creemos
¿Quien os ha dado clase de ingles?
We significa nosotros, es una acepción de persona, seguida de esta se pone el verbo, el cual dirime la acción.
We can, Nosotros podemos seria la traducción literal de la frase, pero es igualmente valida el “podemos” debido a que en USA los verbos y su forma de entederse se difieren al del ingles tradicional propio de UK.
De igual forma tu te vas a Argentina y alli se dice carro a los coches, practiquemos alli significa hablar.
Aparte queda por citar a que escuela se le dieron clases a tu profesor/a. Los latinos en USA utilizan una mezcla de español e ingles, el espanglish y de ahi tu acertado comentario de “si, se puede”, pero no correctamente espresado por parte de esa persona ya que el “si” es un adverbio de condición y su traducción es “If”, aparte que tambien puede utilizarse como afirmación en cuyo lugar seria traducido como “yes” ,a falta de datos más precisos el “si, se puede” se traduciria como “if, one can”.
Dependiendo del sentido de la conversación y de la preguna a la misma, esa se seria la forma más correcta.
Zaplaneta, no es practiquemos, es platiquemos, de plática, i plática es conversació.
Ai Zaplaneta, que no veus prou telenoveles.
Ai mare Zaplaneta…que vas de sobrat/sobrada i…claves la pata repetidament!!! XEEEEE…te tota la raó! A més a més estas equivocada en moltes coses del anglés, seria més lògic preguntarte a tu quí t’ha donat classes d’anglés??
El “we can” pot traduir-se perfectament com “podemos” independentment del anglés americà o l’anglés britànic; en ambos casos és obligat la presència del subjecte a l’hora d’escriure, però no a l’hora de la traducció. Mai t’han dit que les traduccions han de ser naturals, el més aproximat a la teua llengua??sense artificiositat i traduïnt paraula per paraula? En segon lloc, el “yes, we can” és una oració totalment vàlida!!! no és cap de condició, així que la teua opció és la que no te ni peus ni cap en eixe contexte.
En fí Zaplaneta, revisa’t la gramàtica!! que no eres convincent!
Joan felicitats per la web.
Si sera todo lo valida que quieras, pero no quita el hecho de que sea un plagio del lema de nuestra seleccion escogido para publicitarla en campeonatos internacionales.
Parece ser que tienes pocas luces de no ver lo que he escrito, valga la redundancia te lo volvere a repetir:
We can= podemos
Y si lo traduci bien, cosa que no hago dar la nota como otros que van de eminencias. Repetiremos lo escrito anteriormente porque me parece que lo habeis entendido bien o no lo he escrito bien claro.
En primer lugar os lo he traducido bien. we can podemos
En segundo, la parrafarada hacia hincapie en una traducción literal de las palabras empleadas, no de la traducción propiamente dicha. lo de Argentina era una muestra, acertada o erronea pero una cita nada más.
Claro que si quieres ver la paja y no la viga de delante eso ya es cosa tuya. Ademas por lo que veo e intuyo que si sabes más de lo que hablas ¿A qué has esperado a opinar de este post?¿Porque no te has explicado con mas claridad?
No se si gramatica sabras, pero de humildad no raspas ni un misero 4. Que por lo que se ve, aqui hay mas perros a la espera de huesos que roer, que de personas claras en su exposición.
Y si acepto todos mis errores y agradezco que se fijen y hagan hincapien en ellos. Pero lo que no aceptare sera la prepotencia vertida sobre mi.
¡Nenes, a cenar!
Mañana teneis clase, preparad libros y deberes.
Mare meua esta Zaplaneta! d’on ha eixit amb tanta pompositat? molt liar el cordó, pero jo no veig res clar. Ademes, el que conta no te res que vore en la noticia.
En quant al angles, hem convenç més la explicacio de “cultura”. I damunt ho explica en la nostra llengua, com cal.
La zaplaneta esta no fà més que clavar la pata…