Al mercat, signa per TV3

Aquest dimarts i el proper divendres estarem al mercat de Benigànim recollint firmes en favor de la ILP per evitar el tancament de TV3 al nostre territori


La taula per a signar estarà al llarg del mati a la Plaça Major, i a banda de signar també podreu adquirir pins i samarretes de la iniciativa. Us esperem a tots, Junts Podem!

Anuncis

33 pensaments sobre “Al mercat, signa per TV3

  1. Que vos pareix si en la taula poseu un cartell paregut a asò “per a protegir la nostra llengua, el catalá, salvem TV3 la televisiò catalana” a vore quants firmen 🙂

  2. sou tots igual ritbau, que te que vorer ara el dret a que la gent puga triar vore o no un canal de televisió en la llengua? tu mateix estan fent vorer com eixe tancament es merament politic, perque com he dit moltes voltes la politica del pp a la CV es basa en l’anticantalanisme.
    Respecte al cartell, segur que si el poses firma la mateixa gent o mes, perque nosaltres parlem Catala occidental, t’agrade a tu o no, perque la defensa que fa canal 9 de nostra llengua es nula.

    1. Jo, pero no foren catalans orientals els que mos repoblaren? com es que dius que parles el català Occidental?. jajajajaja si es que no sabeu ni lo que digeu

      1. que ens hagen repoblat de la zona oriental, no vol dir que parlem exactament igual que ells, que per aci per la nostra comunitat ja parlem diferent segons si estas mes arrimat a catalunya o mes lluny. la comunitat valenciana respecte a catalunya es mes oriental o mes occidental? a vore si tens que repasar geografia. Almenys ja estem dacord en una cosa, la nostra llengua es el catala, aixo si, l’occidental. I no comences a fer-te el “tontet” que no tinc que començar a discutir una setmana en tu per una tonteria.

  3. Si jo signe o colabore en la campanya és fonamentalment perquè soc un espectador de TV3, una televisió en la meva llengua i amb una bona programació. Però més important que això és important firmar per tal de defensar la llibertat d’expresssió que vol ser retallada pel nostre govern de torn. I el dimarts passat més de 200 persones van donar suport a esta causa en el mercat…

    Ritbau, tant costa respectar les iniciatives i les opinions dels demés? A mi em pareixeria perfecte que tu o qui siga recollira firmes per al que vullgera. El respecte és fonamental en democràcia.

    Salutacions!

    1. Joan, el tema de la llibertat d’expresió, no te res a voreaçí, es questió de llegalitat, la llei “reguladora del servicio público de la televisión autonómica” diu en el seu articul 2º:

      “El ámbito de cobertura del servicio público de televisión regulado en la presente Ley vendrá deleitado por el territorio de cada una de las Comunidades Autónomas.

      No obstante lo dispuesto en el párrafo anterior, las Comunidades Autónomas, en los términos autorizados por sus Estatutos, podrán establecer convenios de colaboración para permitir la emisión de uno o varios programas de una a otra, siempre que los espacios radioeléctricos correspondientes a sus ámbitos territoriales sean contiguos y utilicen las frecuencias que tengan asignadas por el Ministerio de Fomento.”

      Si sabeu llegir posa “El ámbito de cobertura…………..VENDRA DELEITADO POR EL TERRITORIO DE CADA UNA DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS.”
      TV3 des de fa 30 anys es illegal en Valencia, y per mig de repetidors privats propietat de ACPV 😉

      1. Per això estem fent aquesta iniciativa per tal de permetre l’intercanvi de televisions entre diferents autonomies que compartisquen cultura i espai de comunicació.

        Tenim o no dret a reclamar un canvi en aquesta llei?

      2. No, per això no esteu fent eixa iniciativa, tu ya saps per que ho feu 😉 si fora aixina no es llimitaríeu a TV3

      3. Veus com si que estic ben informat, i no te res a vore en la llibertat d’expresió, i per supost, tampoc en la cultura…….. va Joanet, que vos se veu el plumero 😉

      4. Punt 2 tambe emet de manera ilegal en analogic en tot el Pais Valencia, ja que el gobern no li va donar permis per a emetrer.

      5. No estabem parlant de legalitat?? Si tv3 es ilegal en el Pais Valencia, Punt 2 tambe emet de manera ilegal en analogic

      6. Punt 2, o ara en este cas 24/9, no te llicència per emetre en analògic en més del 50% del territori valencià. I el mateix passa en desenes de televisions locals i comarcals…

        Salutacions!

  4. Jo, dius:
    ” Almenys ja estem dacord en una cosa, la nostra llengua es el catala, aixo si, l’occidental.”

    T’has rallao? yo pense lo mateix que en 1930 pensava Fullana, catedràtic de filologia valenciana “En 1930, vamos, antes del cabreo Luis Fullana decía:
    “encuentro grandes dificultades para una colaboració con los gramáticos catalanes. Son demasiado asimilaristas. Si se creara una nueva Academia, como propone Jordi de Fenollar, seria catalana en el sentido estricto de la palabra. Si hubiesen treinta plazas, veinte serian catalanas, cinco valencianas i cinco mallorquinas. Nosotros seriamos considerados como provincianos. […] No, no creo en la unidad absoluta de la Lengua. Si existió, fué del siglo IX al XII, cuando aquel ‘romantium’, pero después siguieron diferentes caminos. yo creo que la ortografia debe ser fiel reflejo de la pronunciación, y nuestra habla, tanto foneticamente como morfologicamente difiere bastante de la catalana. […] Opino que la solucion seria crear una academia de Lengua Valenciana, Academia que estaría intimamente relacionada con las seguramente existentes en Cataluña y Mallorca. Pero, vuelvo a insistir: ¿Federación? Si. ¿Asimilarismo? No. Unión, pero no confusión”.

    1. Aleshores segons este senyor el andalús s’hauria d’escriure tal com és parla? Vinga va, eixe senyor no ha sentit mai la paraula estàndar. Aleshores també segons este senyor els de Vinaròs o els d’Alacant no parlarien valencià o pel contrari i haurien diferentes “llengües valencianes”. Com es pot observar la tesi d’aquest senyor no te ni cap ni peus.

      Això si, en una cosa estic d’acord amb ell, en que Catalunya pot voler monopolitzar la llengua.

      Salutacions!

      1. Joan, eixe home al que tu dius “este senyor” com si no fora ningú, a part de ser filòlec en llengua valenciana, va estudiar totes les variants de esta, si des de Vinaròs a Alacant, per eixó va escriure llibres con estos:
        1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.
        1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.
        1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
        1914. Normes ortografiques.
        1915. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana.
        1915. La Palatalisacio Valenciana.
        1915. Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques y
        Sintactiques entre el Valencia y el Catala.
        1918. Gramatica elemental de la Llengua Valenciana. (2* edicio).
        1921 Vocabulari Ortografic Valenci`-Castell`
        1922. Compendi de la Gramatica Valenciana.
        1925. Evolucio Fonografica de la Llengua Valenciana.
        1926. Temes practics per a l’ensenyanga de la Llengua Valenciana.
        1928. Evolución del verbo en la Lengua Valenciana.
        1932. Ortografia Valenciana.
        1933. Ortografia Valenciana. ( 2* edicio ).
        Veus Joanet, com si que sabia lo que era el “estàndar” va treballar per fer el nostre, el valencià.

  5. Lo que no volen aquestos blavencianeros i mes els politics que els acompanyen, es que es que no es puga comparar el tipus de televissió que es fa a tv3 i canal NUEVE.
    La llengua i els idiomes son per entendres millor lo que pensem i vullguem les PERSONES.

  6. tindre la tv3 es bo per comparar l’informació, tambe fan bons programes q son bons….
    d futbol, musica i alguna altra sèrie xo això es bo

  7. els valencians que defensen el català com a seu i ignoren el valencià son uns traidors a valencia per ideals o perque tenen el coco menjat, pero traidors al fi al cap

    1. primer que res, el que es defensa es el dret a vore la televisió que cadascú vullga.
      I no hi ha valencians que defensen el catala com a seu, sino valencians que saben que el valencia i el catala son el mateix pero en dos denominacions distintes.
      Si hi ha llibres de text que es gasten als centres educatius que estan fets a catalunya, i diccionares que sols canvia la tapa! tot aço es perque son catalans i gent com tu te el cap llavat per gent com Camps, que basen la seua politica en l’anticatalanisme.
      A latino amèrica acceptem que parlen castella igual que aci, i perque en el catala i valencia no acceptem un nom per a tot si tambe es el mateix? perque son catalans? A europa esta reconegut el nostre idioma (catalunya, Pais Valencia i Balears) com a català, quin problema hi ha en aixo?

      1. Pope, no li fases cas a “jo”, que en valencià es “yo”, el únic motiu que te importància per a ell es que la TV3 porta darrere un “.CAT”, si no fora aixina defendría a totes les demés televisions autonòmiques, pero el cas es que la llei no permet lo que TV3, o mes be ACPV, fa en la Comunitat Valenciana.

        Els llibres que gasten en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i els diccionaris, “jo” te la intenta clavar, ya que son llibres que están fets en la normativa que els catalans volen que utilisem, per això soles canvia la tapa, no están en valencià, pero per a que t’ho tragues te diuen que es valencià “cult”. Diu que tinguem el cap llavat per Camps i el PP, ¡¡¡pero si va ser el propi Camps el que va blindar l’AVL en el Estatut, una Acadèmia totalment catalanista que no defén la llengua valenciana ni la cultura valenciana i que es una sucursal del IEC!!!.

        Sempre canten la mateixa cançoneta, que si en latino Amèrica parlen castellà, que si pitos que si flautes, pero mai expliquen l’expediente X, que es va produir en Valéncia….. agarrem el eixemple que ells cansinament utilisen:

        Latino Amèrica, conquistà per els espanyols i parlen espanyol, pero el sigle d’or de le llengua castellana no es produïx en latino Amèrica, si no en Espanya, com es natural, ya que eren els cults en eixe idioma.

        USA, conquistà per els anglesos i parlen anglés, pero el sigle d’or de la llengua anglesa es produïx en Anglaterra, com es natural, ya que eren els cults en eixe idioma.

        Valéncia, reconquistà (segons els catalanistes) per els catalans i parlem (segons els catalanistes) català, pero resulta que en este cás, la llei natural en els atres casos no es complix, i el sigle d’or de la llengua ¿catalana? no es produïx en Catalunya, si no en Valéncia, per lo tant érem els cults en eixe idioma……ara els catalans i catalanistes mos han furtat la llengua que els valencians van fer que fora la més important del sigle XIV i XV en tota Europa i mos diuen que no som els cults.

  8. Ritbau, t’equivoques en la regla que has volgut construïr de que una llengua sempre te el seu “segle d’or” (concepte dificil de definir per cert) en el lloc on te el seu orige. Has posat com a exemple l’anglès, doncs dirte d’entrada que t’has equivocat.

    l’Anglès a pesar del que puges pensar, no és originari del que actualment coneixem com Anglaterra. La llengua anglesa te el seu orige en la part nord del que ara coneixem com Alemanya i Dinamarca, en la parla pròpida d’unes tribus que residien en aquests territoris. Més tard estes tribus aconseguirien part de les Illes Britàniques que poc a poc anirien ocupant. Per això s’explica que hui encara les llengues celtes com l’escocès o l’irlandès tinguen una presència encara que minoritària.

    Per tant el teu mateix exemple em serveix per a desmentir totalment la teua teoria. Ja que el que tu anomenes “segle d’or” supose que de la literatura anglesa va tindre lloc en un territori que no era en absolut orige de esta llengua. Paral·lelament cal dir que als Estats Units també han tingut “segle d’or” per exemple del teatre en anglès.

    Salutacions!

    1. Joanet, Joanet…el que s’equivoca mes be eres tu, i per varies raons, yo no he dit que una llengua te el seu “sigle d’or” en el lloc del seu orige, he dit que eixes llengües adquirixen el nom del lloc on s’han fet cultes i han adquirit una certa estructuració. Les llengües no tenen nom per el fet de que son evolutives, com be dius l’anglés te el seu orige (concepte difícil de definir per cert, ya que com he dit, evolucionen, i es molt difícil establir quant les rames es separen) en la part nort d’Alemanya i Dinamanca, igual com el castellà te el seu orige per la part de Cantabria i el català per la part occitana de França, lo mateix que el gallec o el portugés, pero tant el castellà com el bable com el gallec com el potugués com el catalá com el valenciá com el occità com el Francés tenen un mateix denominador comú, el llatí o mes be el romanç que, ara sí, podríem dir que es el orige de totes estes llengües, pero este romanç evoluciona adquirint i mesclant-se en les particularitats pròpies de cada lloc, convertinçe en llengües germanes pero no idèntiques, estos romanços evolucionen, mes o manco, per el mateix temps en tots els llocs on es parlava, en la diferencia de la aparició dels texts escrits, que van apareixent en els diversos llocs segons avança la reconquista cristiana i on es veu l’evolució dels diversos romanços, lo que no vol dir que en els llocs on la reconquista no havía aplegat no es parlara en romanç, ya que sobre eixó existix molta documentació, un eixemple pot ser “Ibn Sida” sabi valencià de Dénia que allá per el sigle XII demana perdó al califa de Cordova per no tindre clar del tot la gramàtica árabe per viurer continuament en gent que parla romanç. Está clar que després de la reconquista el romanç valencià adquirix formes que porten el soldats de Jaume I (que precisament no eren catalans en la seua majoría), pero tamé es cert, per els documents, que Jaume I per a pactar les capitulacions de les ciutats i pobles junt als seus emissaris enviava traductors i estos sempre dien que no feen falta per que… “s’entenen prou be”.

      Per lo tant, no son els filòlegs els que tenen que donar-li el nom a una llengüa, el nom de una llengüa es el poble que la parla el que li dona eixe nom, per que s’identifica en ella de una manera diferencià a atres pobles, per lo tant, quant els catalans, mes o manco, li escomançaren a dir català a la seua llengüa, els valencians li diem valencià a la nostra, en la diferencia de que la nostra terra era la culta.

      Jo, en valencià “yo”, mos vol comparar el castellà escrit en el que parlen en Andaluçía, i mos parla de un “dejo” diferent, la diferencia está en que açí no parlem de “dejos”, parlem de “fonética”, la prova de que el valencià está més estructurat que el català gràcies a que va ser més cult, es que en tot el Regne de Valéncia, com diu “jo”, “tenen dejos diferents”, pero igual fonética en diferencies molt chicotetes en tot el territori, en Catalunya les diferencies entre unes pars i atres son abismals, hasta el punt, de que entre ells els costa molt entendre’s.

  9. ai mare ritbau. Perque no acceptes la normativa del catala i si la del castellà? jo no he dit que vull que al valencia li canvien el nom, simplement que els catalans i nosaltres tenim la nostra manera de parlar pero que ve de la mateixa base. Cadascu a partir de la norma, ha tret la seua manera de parlar. O si no, en benicarlo i tota eixa zona parlen una llengua diferent a la que parlem en beniganim o parlen valencia? En el castella tambe hi han unes normes, i el andalusos, gallecs… tots tenen el seu “dejo” i la seua manera de pronunciació i expresar-se pero a l’hora d’escriure tots ens basem en les mateixes normes. Perque ahi no hi ha problema i en els catalans si? perque t’ho diu el pp de camps?

  10. Segons jo: “jo no he dit que vull que al valencia li canvien el nom, simplement que els catalans i nosaltres tenim la nostra manera de parlar pero que ve de la mateixa base” .I perque no reconeixes que ha seguit camins diferents, i si es així no es parla amb les mateixes paraules, i consecuentment està més que motivat que es diga de diferent forma?
    Si estas pensant en rebatir amb l´argument de lándalus,el galleg i demés, sapies ,per si no ho sabies,les variants de aquestos es del tipo menjar lletres, mentres que el valencià ,no es que no es menja lletres sino que les paraules son diferents en general,no totes, igual que l´espanyol i el portugues.

    1. Com que l’andalús o el gallec són nomes “dejos” i “menjar lletres”?? No se si açò a tu et pareixerà “menjar lletres”: http://www.lavozdegalicia.es/portada/index.htm?idioma=galego

      No se si has viatjat molt, però si ho feres per Castella, trobaríes grans diferències en la parla castellana. Paraules pròpies que varien d’una zona a una altra, accents més tancats o oberts ect.. I per això no deixen de perteneixer a una entitat lingüística superior. Les llengües les fa seves el poble, i les utilitza per dessignar allà que li és necessàri, només cal veure que la llengua dels habitants del Pol Nord te varietat de nom per a distingir tipus i colors de neu…

      Salutacionsss!!

    2. Crec que joan ja ha contestat, i per cert molt be. Si pensem com tu, en cada zona del territori parlariem una llengua, perque com be ha dit joan, els temps verbals que s’utilitzen i algunes paraurles, son característiques de zones concretes. Aleshores cada 50 km tenim una nova llengua? perque dins del nostre territori eixes xicotetes variacions les acceptem i tot es valencià, i quan eixies xicotetes variacions son amb els catalans ja no acceptem que es la mateixa llengua? O es que de dir xicotet a dir petit, ja es una llegua nova? tu saps el que son sinonims? En castella, burro i asno, es tot de la mateixa llengua o cada paraula es d’una llengua distinta?

  11. Per a Ritbau. La meva opinió personal és que a la llengua que parlem ací en els nostres pobles, es diu valencià, i d’això no tinc cap dubte ni estem discutint-ho. El que és evident és que esta llengua pertany a un sistema superior lingüístic, amb el que ens és possible entendre’ns sense massa complicacions. Però tu mateixa dius i mostres, el sistema està molt diferenciat segons per zones (fins i tot fa poc hi hava gent de Catalunya que anava a Barcelona i no l’entenien) i no cal dir que el parlar de Lleida és molt més valencià que català. Això passa igual a les nostres terres, hi han diferents paraules i expressions que s’utilitzen segons zones del territori, tu mateixa poses l’exemple utilitzant el “més o manco” que no es utilitzat en la Vall d’Albaida. Si ens anem ja a diferencies majors, saps que a Vinaròs o a altres zones del nord o del sud, els parlars són molt diferents i fins i tot canvíen les conjugacions verbals.

    Per tots aquestes diferències, si el nostre dessig és establir una llengua forta, és fa necessàri posseïr un estandard que servisca per entendre’s entre els parlants, i quant més parlants millor.

    1. Joan, estem prop de entendre-mos, soles que tu encares la mira cap a un lloc i yo cap a un atre. El sistema superior llingüistic al que pertany la nostra llengüa, no es precisament el català, que es lo que yo vullc expressar, es més be un cas paregut al “gallec” i “potugues” que son dos llengües diferenciades pero que pertanyen al sistema llingüistic “galaico-portugues”, entre un i el atre no existixen més diferencies que entre el català i el valencià, que son en gran part fonétiques, i cada una de estes dos llengües tenen la seua norma pròpia com hasta fa poc, passava entre mosatros, hasta que va aplegar Lerma i ho va canviar, colan-mos les “Normes del 32” que no eren “Normes” si no “Bases” i copiades de les del IEC. En un tems es va intentar unir en un mateix sistema “X” al valencià, al català i al mallorquí, i saps quí no va voler? com no, els catalans, per que a ells no els importa la llengüa, lo que ells volen es lo de “una llengüa una cultura” o siga, soles la catalana.

      M’agüelo , que va nàixer en el sigle XIX dia “manco” i era de la Vall d’Albaida, de totes formes ahí vaig yo, no acceptes la forma “manco” per que segons tu no s’utilisa en la Vall d’Albaida, pero que sí que está en la normativa valenciana, i t’omplis la boca diguent, “menys” que ni está en la normativa valenciana ni la coneixíem en la Vall d’Albaida.

      I recorda Joan, no caigues en la trampa de que per a que una llengüa siga forta importa la cantitat de gent que la parle(eixo soles ven més, llibres que es lo que volen les editores catalanes), lo que importa es lo que la gent que la parla vol eixa llengüa i s’identifica en ella.

      Ojala els valencians unirem esforços, pero en els políticsque mos han tocat…..ho dubte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s