Para ofrendar nuevos culos a España

Us reproduïsc a continuació un encertat article de Ignasi Mora publicat al web “Pica’m”

Ara sembla que la Generalitat valenciana no pot amagar allò que s’ha intentat amagar en els últims trenta anys: els valencians som els últims també a l’hora del finançament. Hem anat darrere de tots (inclús de Múrcia o de la Rioja) en tots els aspectes. Clar, la política que des de Lerma es practica ací és la d’“ofrendar nuevas glorias a España” i des d’Espanya, és a dir,

Des de Madrid han comprés que som una espècie de subnormals, un tall d’imbècils, que ens agrada ser els últims.

A costa de destruir el territori i viure amb unes infraestructures infames, els valencians “ofrendamos ordenadores escolares y autopistas gratuitas a España”. Som d’eixa manera. Ens expolien, ens roben descaradament, i els valencians eixim cantant a una veu “para ofrendar…”. En tot cas, regalen als mandataris un tratge de tant en tant, i prou. Als valencians ens va la marxa i ens fa caure la bava cridar:

“Para ofrendar nuevos culos a España y que nos den, nos den, nos den, sin parar!”

logopicam
Visita el web
Advertisements

8 pensaments sobre “Para ofrendar nuevos culos a España

  1. Al meu blog vaig escriure:
    Com som ? Passades les eleccions europees oblidem el trage del Sr. Camps. Normal si pensem que som un poble que hem passat de País a Comunitat i anem cap el regionalisme ben entés, de la mà dels nous regionalistes, abans anomenats “nacionalistes”.
    A les eleccions europees, els valencians, de nou, continuem votant i recolzant l’Espanya de xaranga i pandereta. El meu País és un país rar. És un país de gents que volen destruir la seua Història i enxiquir a base de renegar les seues arrels i admirar les arrels dels seus veïns (de ponent i el sud…).
    Som aixì els valencians ?

      1. Mazinguer, vaig a definir-te lo que significa REGNE ” Cada una de les províncies de un Estat que antiguament van tindre el seu Rei propi y privatiu” com veus, açò no significa mantindre a un Rei, significa mantindre una denominació histórica, una denominació que va donar prestigi a una terra com la nostra, una denominació en més de 1000 anys d’historia, la Constitució Espanyola diu que “un Estatuto de Autonomía debe contener una denominación acorde a su identidad histórica” no hi han dubtes de quin debía de ser el nostre, si no fora per el puto politiqueo.

  2. Veus ritbau com podem estar d’acord en moltes coses? Jo també preferixc el nom de “Regne de València” a l’invent de “Comunitat Valenciana. Al menys com tu dius, Regne de València té un fonament històric al igual que el te País Valencià com a terme contemporani. Tots dos són millors i ens representen millor que l’invent de la Comunitat que el seu mateix inventor qualificà de “imbecilitat”.

    Però lamentablement la dreta espanyola s’ha encarregat de dividir el valencianisme amb el fantasma català, i aixina ens ha anat… una Comunitat.. de veïns?

    Salutacions

    1. Si tens ganes de llegir, lo que pose açí está tret de la página del “institut Ramon Llull” en la seua presentació en la Fira del Llibre de Frankfurt, quant va ser invitada la “Cultura Catalana, singular i universal” allí els europeus es van ensenyar que:

      “La cultura catalana té una gran riquesa de costums i tradicions que combinen les festes del calendari litúrgic amb les locals per omplir d’animació la taula –amb una variada proposta de tradició gastronòmica–,.(EN UN ATRE APARTAT QUE NO POSE PER NO FERO MASSA LLARC INCLUIXEN LA PAELLA VALENCIANA)

      La sardana és considerada la dansa nacional catalana. Es balla en rotllana i al so dels típics instruments de vent de la cobla. El poeta Joan Maragall la definia com “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Altres danses populars són el ball de bastons, la jota de les Terres de l’Ebre, LA MUIXERANGA(Balears) o les DANSES EIVISSENQUES.

      Pel que fa a la música, l’havanera, originària del Carib, s’ha erigit en la banda sonora de les nits costaneres, acompanyada sempre d’un bon rom cremat. Es tracta de cançons que ens remeten al passat colonial, sempre amb el mar i els mariners com a protagonistes.

      Una altra tradició cultural rellevant són els castellers (aixecament de castells humans), costum ORIGINARI DEL CAMP DE TARRAGONA (QUANT EN REALITAT SON ORIGINARIS D’ALGEMISÍ I ES DIEN EL BALL DELA VALENCIANS) que s’ha anat estenent a altres racons del país. Els castells poden tenir fins a nou pisos d’alçada (o algun més), cadascun dels quals el forma un “casteller” en solitari o bé agafat als companys per les espatlles, formant una base circular. Es coronen amb l’aixecador i l’enxaneta, dos infants que s’enfilen a dalt de tot. El castell està carregat quan l’enxaneta aixeca el braç i “fa l’aleta”. A la part inferior, un ampli gruix de persones formen la pinya, una base sobre la qual cauen els castellers en cas que no es pugui fer el castell amb èxit. El castell s’acompanya del so de la gralla (instrument musical).

      L’imaginari festiu català, a més dels castellers, també presenta altres elements com els gegants i els capgrossos, les colles de diables, els traginers, els xeremeiers…

      A la primavera, la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, és una combinació perfecta de sentiment i cultura. Els carrers de totes les viles i ciutats s’omplen de roses i llibres. El 1995 la UNESCO va establir que aquest dia, seguint la tradició catalana, se celebraria el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor.

      També destaca d’aquest període la celebració del Carnaval i, una mica més endavant, el 19 de març, LES FALLES (escultures de cartró) de València amb la nit de “la cremà”. A d’altres punts del País Valencià, la festa dels MOROS I CRISTIANS rememora festivament les batalles i les lluites entre moros i cristians durant la reconquesta. Per Setmana Santa, la tradició continua amb la representació popular de les passions (passió de Crist), LA MONA DE PASCUA (una mena de pastís) i el cant de les caramelles (grups de cantaires). A Verges se celebra l’anomenada Dansa de la Mort.

      D’aquest període també cal destacar la Patum (Berga), que és una representació sacrohistòrica popular de foc, música, dansa i amb la figura d’una àliga com a protagonista.

      A l’estiu, el capvespre del 23 de juny, la nit més curta de l’any, coincidint amb el solstici d’estiu, comença la revetlla de Sant Joan. És l’època en què el sol està en la seva posició més alta, i arreu cremen les fogueres que, diuen, allunyen dimonis, malalties i desgràcies, i s’escolten coets mentre es menja la típica coca i es beu cava. A Ciutadella (MENORCA) destaquen les corregudes dels caixers i cavallers amb el cavall enmig de la multitud.

      A la tardor, la celebració del Dia de tots sants (1 de novembre) va acompanyada dels dolços de panelletes i de la castanyada.

      A l’hivern, les festes de Nadal (Nadal, Cap d’Any i Reis), de caire especialment familiar, són molt seguides amb tradicions específiques com el Tió (un tronc que porta presents als menuts) i el pessebre (representació amb figuretes del naixement de Jesucrist d’on destaca la figura del caganer). El Cant de la Sibil.la és un drama litúrgic de cant gregorià que s’interpreta al voltant de Nadal a diverses catedrals i esglésies.

      A més de totes aquestes festes, cal esmentar també les festes majors que cada poble o ciutat té assenyalades per recordar els seus patrons.

      VEUS JOAN COM NO SON FANTASMES

  3. Vaig a tornar a reproduir un fragment de lo anterior “A la primavera, la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, és una combinació perfecta de sentiment i cultura. Els carrers de totes les viles i ciutats s’omplen de roses i llibres. El 1995 la UNESCO va establir que aquest dia, seguint la tradició catalana, se celebraria el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor.”

    Puix be, la UNESCO, diuen seguint la tradició catalana, designa “Dia internacional del libro y de los derechos de autor” el día 23 d’Abril, que tamé es el día de Sant Jordi, be, anem a vore si es de veres. Esta es la resolució de la conferencia General de la UNESCO que fixa eixe día i el per qué:

    “Considerando que el libro ha sido, históricamente, el elemento más poderoso de difusión del conocimiento y el medio más eficaz para su conservación, Considerando, por consiguiente, que toda iniciativa que promueva su divulgación redundará oportunamente no sólo en el enriquecimiento cultural de cuantos tengan acceso a él, sino en el máximo desarrollo de las sensibilidades colectivas respecto de los acervos culturales mundiales y la inspiración de comportamientos de entendimiento, tolerancia y diálogo, Considerando que una de las maneras más eficaces para la promoción y difusión del libro -como lo demuestra la experiencia de varios países miembros de la UNESCO- es el establecimiento de un “Día del libro”, con la correspondiente organización de ferias y exposiciones. Y observando que no se ha adoptado una medida similar a nivel mundial. Esta Organización suscribe la idea y proclama “Día Mundial del Libro y el Derechode Autor” el 23 de abril de cada año, por ser la fecha en que coincidieron, en 1616, los decesos de Miguel de Cervantes Saavedra, William Shakespeare y Garcilaso de la Vega.”

    Pero es que la idea principal, hon naixqué la idea original, endevineu on i per qui? com no, en Valencia en el any 1926 i degut a un editor valencià, Vicente Clavel Andrés, ho proposá pensant en Miguel de Cervantes Saavedra, y ni Vicent ni UNESCO, pensaren mai en “seguint tradició catalana” pero com tenen costum d’aprofitar tot lo que els cau davant, i aprofitant la coincidència de que ixe día tamé es Sant Jordi, s’han apropiat, un atra vegà de algo que naixqué en Valencia.

    Vols mes fantasmes Joanet?
    Per cert, Cervantes, el millor escritor en llengua CASTELLANA, curiós que els catalans si fora la seua tradició triaren un escritor CASTELLÀ, jajajajajajaja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s