Copenhagen 2009

Aquesta setmana te lloc a la capital danesa la conferència de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Sembla que la incapacitat d’arribar a un acord portarà a una nova cimera amb pocs compromisos i buida de contingut.

[picapp align=”center” wrap=”false” link=”term=copenhagen&iid=7390237″ src=”1/b/5/1/UN_Climate_Change_b577.jpg?adImageId=8373048&imageId=7390237″ width=”234″ height=”137″ /]

El debat sobre el canvi climàtic està cada vegada més present en les nostres vides. Hi ha en part unanimitat científica, tot i que encara hi ha científics que defenen que aquests tipus de canvis han estat succeint al llarg de la història. No obstant, el que sembla evident segons les últimes dades, és que aquest canvi natural s’ha accelerat considerablement degut a l’acció humana sobre el nostre planeta.

El últim gran acord en matèria climàtica, és com no el protocol de Kyoto que pretenia limitar les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. Però la realitat ha fet que aquest protocol siga un simple formalisme, i fins i tot ha creat un mercat de compra i venda de quotes d’emissions que en res ajuda al canvi climàtic. La possibilitat de nous acords com aquests o taxes per a les emisions està sobre la taula a Copenhage. Aquestes limitacions tenen però un efecte de limitació del creixement econòmic d’alguns països en vies de desenvolupament. És per tant necessari, no solament limitacions d’emissions o taxes verdes, si no tot tipus de mesures que ajuden a millorar el model energètic i econòmic en que vivim.

Cal preguntar-se quin tipus de desenvolupament estan generant estos nous països emergents. Cal preguntar-se de quina forma estan creixent econòmicament. La resposta és evident, i és que a pesar de les altes taxes de creixement de la producció a la Xina o a la Índia, la qualitat de vida dels seus ciutadans no ha millorat. S’ha creat un model econòmic d’explotació social i dels recursos que s’allunya molt del model sostenible i ecològic que es vol plantejar. S’ha de plantejar per tant una estratègia per al bon creixement econòmic i social d’aquests països.

A Europa, tot i això, cal dir que la conscienciació social ha anat en augment. Cal però, que aquesta avance en la consciencia empresarial, i sobretot en la espanyola. Cal que les empreses enfoquen la seua activitat no a guanyar diners amb l’explotació de recursos, si no a guanyar diners de forma ètica i positiva per a tota la societat.

La resposta és per tant, que Copenhagen no deuria de servir per a acords buits de contingut ni discursos apocalíptics, si no per trobar les línies d’un nou model de creixement econòmic i energètic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s