Les dificultats de l’euro

La crisi econòmica actual ha deixat al descobert la debilitat de la unió monetària europea. Les diferències entre països fan difícil aplicar una única política monetària per a tots els estats membres, sent necessària per tant una major integració econòmica i política.

L’Euro està en hores baixes. La diferent incidència de la crisi en els països europeus han deixat al descobert els inconvenients de la moneda única. Abans de l’entrada de l’euro, amb la política monetària definida pel Banc Central de cada país, aquesta s’ajustava pròpiament a l’entorn econòmic on actuava. No obstant, ara el BCE te que fixar una política monetària de forma comuna per a països amb diferents ritmes de creixement i una estructura econòmica molt diferent.

El inconvenient més important és la impossibilitat de devaluar la moneda, així com la dificultat d’ajustar els tipus d’interès a la evolució econòmica real. Abans una país que travessava una mala situació econòmica acabava amb una devaluació de la moneda de forma que les exportacions guanyaven competitivitat i ajudaven a reanimar l’activitat econòmica. El mateix passava amb els tipus d’interès que sempre era possible ajustar-los de forma que cada país els establia segons la seua pròpia evolució econòmica. Ara el BCE s’encarrega de fixar una política monetària comuna per a països amb una distinta conjuntura econòmica. Mentre Alemanya i França ja estan en taxes de creixement positives, Espanya o Grècia segueixen estant dèbils. Així en els casos alemany o francès el BCE podria pensar ja en el seu objectiu principal: contenir la inflació. De forma que la pujada de tipus seria imminent. No obstant la pujada seria un cop dur per als països en vies de recuperació que veurien encarit el cost del diner.

Alguns especialistes han apuntat que pot ser la creació de l’euro va ser prematura. L’existència de països amb grans diferències en política fiscal, mercat de treball o sistemes educatius fa difícil l’establiment d’una política monetària efectiva per a cada cas.

Tot i això ara no és moment de replantejar-se l’euro. Però és moment de ser conscients que caldrà una major integració entre els països. S’haurien d’establir marcs comuns per al desenvolupament de la política fiscal, intentar uniformitzar els mercats laborals dels diferents països així com el seu sistema educatiu.

És a dir, si volem que l’euro i en definitiva l’unió política europea tinga èxit serà necessària una major integració entre els països membres. Els mals moments pels que travessa la moneda europea hauria de fer pensar que s’ha d’exigir un mínim d’uniformitat en els països que s’incorporen a la UE o a l’eurozona. Ara sabem que si compartim moneda amb països que es troben en diferents nivells econòmics, podem trobar-nos amb un problema generalitzat que ens afecte a tots. Cal per tant, treballar en la via de la veritable integració política i econòmica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s