Tranquil·litzar als mercats

Fotografía: "Lowem"

Us heu preguntat el perquè de les últimes mesures de retall anunciades per Zapatero i per molts governs europeus? Segurament us han dit que és per “tranquil·litzar els mercats”. Però que són els “mercats” i com actuen? Com és possible que l’Estat es veja obligat a cedir davant el “mercat”?

Cada vegada està més clar que la crisi econòmica que vivim és una crisi de sistema. Fa uns dies el govern espanyol anunciava una retallada del dèficit que afectarà de forma important a les pensions i als sous dels funcionaris. Ho feia davant les pressions de la Unió Europea i els “mercats”. En efecte fa ja unes setmanes que la borsa espanyola i europea està sota el punt de mira dels mitjans de comunicació, les davallades i després les pujades sobtades han omplit titulars per a bé i per a mal. Però, com hem arribat a aquesta situació? És a dir, com hem arribat a que un Estat tinga una dependència directa dels “mercats”?

Bé, en primer lloc caldria preguntar-se què són els mercats? Doncs bé, segons la teoria capitalista, els mercats són els encarregats de canalitzar l’estalvi cap a la inversió. En efecte els mercats són llocs on s’intercanvien accions i participacions d’empreses, també deute públic dels estats, i on per tant hi ha un finançament per part dels estalviadors. Fins ací tot és raonable.

El problema és que la excessiva desregulació del mercat permet el seu ús per a fins no massa legítims. Ací entren en joc els especuladors.

Però que són els especuladors? En la major part dels casos són fons d’inversió d’alt risc o particulars amb gran poder adquisitiu, que mitjançant els seus moviments de capitals poden arribar a tindre una influència decisiva sobre els mercats. L’objectiu dels especuladors és simplement guanyar diners, fins i tot si per a fer-ho tenen que afonar un país. Normalment podríem pensar que els especuladors guanyen diners al mateix temps que els index borsaris pugen, però no, els beneficis poden ser especialment elevats si la borsa baixa. Els especuladors utilitzen el que es coneix com “posicions curtes”. És a dir agafen prestats títols i els venen esperant adquirir-los a un preu més baix (és una simplificació del mecanisme).

Els especuladors solen actuar conjuntament en una estratègia generalment comú. Per això mantenen reunions discretes de forma periòdica, on decideixen l’estratègia a aplicar. En aquest cas, tornant a l’actualitat, la debilitat financera d’alguns països era la clau perfecta per aconseguir beneficis. Grècia, Espanya, Irlanda o Itàlia eren alguna de les possibilitats, però en definitiva, tota la zona euro es trobava debilitada i per tant era un blanc fàcil. Així, les caigudes borsàries disparaven els rumors de la mala situació d’alguns països, amb el conseqüent augment del tipus d’interès que estos països tenen que oferir per tal de poder col·locar el dèficit en els mercats. Però davall d’aquests rumors, no hi ha dades objectives. En el cas espanyol, si bé el dèficit ronda el 10%, no és menys cert que el deute públic es situa entorn al 60% molt per davall d’altres països.

Aleshores, la gran pregunta és: com hem arribat a una situació on els Estats depenen de les directrius dels “mercats”? Perquè no ens enganyem. Els “mercats” no són aquell esser racional que ens venen en els telenotícies. Els “mercats” dominats pels grans fons d’inversió i els grans propietaris només busquen el benefici fàcil. Amb el pretext del lliure mercat i la desregulació, venen als ciutadans les grans llibertats que gaudeixen sota el sistema capitalista (poden fins i tot comprar accions!), però la realitat és que ells controlen el 95% dels mercats. Les conseqüències són una dictadura del “mercat”.

Aleshores quina és la solució? La solució és més regulació, una economia basada en valors socials i democràtics, és a dir, menys llibertat de moviments per als especuladors. No podem deixar que el Estat, és a dir tots, depenga d’uns senyors multimilionaris que li dicten les regles de joc. Una proposta en aquesta matèria és la coneguda com “Taxa Robin Hood” o “Taxa Tobin”. Aquesta taxa gravaria els moviments de capitals internacionals i per tant disminuiria en bona mesura la llibertat dels especuladors, al mateix temps que contribuiria al finançament del Estat i per tant dels serveis públics.

Dedicar-se exclusivament a seguir les directrius dels “mercats”, com està fent l’UE i l’Estat Espanyol, és no voler realment solucionar el problema que ens ha dut a aquesta crisi, és a dir, la excessiva desregulació que permet moviments econòmics de dubtós interès per a la societat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s