El debat sobre les pensions

El debat sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions està damunt la taula. Més encara després de que el govern francés aconseguira endarrerir l’edat de jubilació dos anys més, a pesar de les grans protestes i vagues que han recorregut el país durant aquestes últimes setmanes. Però és realment necessària una reforma del sistema? Hi han interessos ocults darrere d’aquestes maniobres? Ens portarà aquest procés a un desmantellament progressiu de l’Estat del Benestar?

La crisi econòmica i l’aplicació de certes polítiques neoliberals estan posant en perill un dels pilars fonamentals sobre els que s’estructura la nostra societat moderna, l’anomenat Estat del Benestar. Per una banda la ideologia neoliberal sobre la que s’ha constituït la Unió Europea ha produït la popularització dels postulats que aposten per la privatització de serveis públics o la reducció del paper de l’Estat en l’economia. Per altra banda les elevades quantitats de diners que els Estats han tingut que desemborsar per salvar els bancs i estimular la demanda agregada, junt a la caiguda de la recaptació fiscal, ha tingut com a resultat un ràpid increment del dèficit públic. Evidentment els elevats dèficits públics han encetat rumors d’impagaments que han tingut com a conseqüència una crisi en el deute públic, on alguns Estats s’han vist obligats a pagar uns elevats tipus d’interès per col·locar els seus bons.

Com dèiem, com a conseqüència de l’augment del dèficit públic, s’obri la porta a la recerca de mesures per tal de reduir el mateix, i és ací on entren en joc els retalls a l’estat del benestar. Així, la majoria de països de la Unió Europea han proposat ja reformes en el seu sistema de pensions per tal de, segons paraules dels dirigents, “fer-los viables”. L’argumentari per llançar la proposta, és, com no podia ser d’altra manera l’elevat dèficit públic, junt a un munt d’informes “d’experts” que auguren un futur negre per a les pensions públiques. El primer motiu, l’elevat dèficit públic, sembla lògic, si no fora perquè una part molt important d’aquest dèficit s’ha produït com a conseqüència del rescat bancari del qual, el ciutadà no s’ha beneficiat en res. El segon motiu, podem compartir-lo en part, però cal puntualitzar com trauen els comptes aquests “experts”. És cert, i evident, que el progressiu envelliment de la nostra societat (augmenta l’esperança de vida i les taxes de natalitat són baixes) fa que cada vegada les inversions en pensions i serveis públics siguen més necessaris. Aquestos “experts” fan comptes atenent a aquestes tendències d’evolució poblacional (que poden obviar fenòmens com la immigració) i tenint en compte que les pensions s’haurien de pagar amb les cotitzacions dels treballadors.

No podem oblidar, però, que molts d’aquestos “experts”, al cap i a la fi responen a uns interessos molt concrets i tots sabem que crear incertesa sobre el futur de les pensions és un negoci increïble per als bancs i els seus fons de pensions privats.

Aleshores, si l’evolució poblacional (segons les prediccions) ens portarà a una societat més envellida on cotitzacions i pensions no “casaran”, que podem fer? Si atenem als criteris neoliberals impulsats per l’UE, les mesures són: augment de l’edat de jubilació (amb la conseqüència directa d’açò sobre l’atur dels joves) o augment dels períodes de cotització mínima per part dels treballadors. No obstant, en la meva opinió, hi ha un altra opció que pareixen voler obviar els representants de la Unió Europea, i és donar entrada al finançament de les pensions mitjançant altres impostos. Aquest sistema ja s’aplica en alguns països nòrdics que tenen un Estat del Benestar molt més desenvolupat que nosaltres.

Perquè hem de finançar les pensions només amb les cotitzacions dels treballadors? No podem finançar-les també amb altres impostos com l’IVA? O pot ser interessa més empitjorar les pensions públiques per tal de que els fons privats guanyen protagonisme?

Si ara parlàrem amb un representant públic, probablement ens diria, que això no és possible, que aquestos impostos ja estan compromesos per a altres coses. Val, aleshores li demanaríem dos coses: en primer lloc eficiència en la despesa pública, que com tots sabem és molt millorable, i en segon lloc plantejar-se introduir o reimplantar certs impostos. Efectivament, estic totalment d’acord en que si volem millors serveis públics caldrà augmentar la pressió fiscal (res més lluny del que fan a Finlàndia o Suècia), però no amb impostos indiscriminats (com l’IVA), si no amb impostos que apliquen la progressivitat fiscal. No podem dir als nostres treballadors i treballadores que deuen acceptar la retallada en drets socials, quant hem suprimit l’impost de patrimoni (que fonamentalment afectava a la transmissió de grans fortunes) o quant les SICAV (Societats d’Inversió en Capital Variable) estan tributant a l’1%.

En resum, el debat sobre les pensions i l’Estat del Benestar, és un debat amb molts interessos polítics i econòmics, però amb molt poca voluntat de preservar una de les grans fites socials aconseguides per la democràcia europea.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s