Moviments a Euskadi

Aquests últims mesos els moviments polítics a Euskadi han situat de nou el “conflicte basc” en primera plana dels mitjans de comunicació. El debat intern i l’aposta de l’esquerra abertzale per vies exclusivament democràtiques, ha situat l’organització armada “ETA” en una difícil situació. La fi del “conflicte” estaria més a prop, tot i que les posicions dels dos grans partits espanyols dificultaran el procés.

Fa uns mesos, l’esquerra abertzale obria de nou el debat al voltant de la situació de l’independentisme a Euskadi i la seva relació amb l’organització armada ETA. La conclusió d’aquest debat pareixia clara, l’esquerra abertzale havia de prendre el seu propi camí i desvincular-se plenament de qualsevol opció violenta. Pot ser, això ja havia succeït en part amb l’aparició en les passades eleccions d’Aralar en l’escena política basca. La resposta d’ETA a aquests moviments va ser la declaració d’un alto el foc el passat 5 de novembre. Els grans partits espanyols van considerar aquesta decisió “clarament insuficient”, mentre que l’esquerra abertzale va ratificar la seua aposta per un “alto el foc permanent, i verificable per agents internacionals”.

Tot i això, des del trencament de l’últim alto el foc el 2006, les posicions del PP i PSOE es van endurir i es va rebutjar qualsevol possibilitat d’un final negociat. El reflex d’aquestes posicions va ser el pacte entre els dos partits per evitar que el PNB seguira al capdavant del govern basc. Des d’aleshores va començar una campanya policial, que si bé ha donat certs resultats, també ha generat una certa “criminalització” dels plantejaments independentistes. L’esquerra abertzale ha sigut perseguida, han hagut denuncies per maltractaments i el seu interlocutor públic ha sigut empresonat. S’ha endurit la llei de partits en referència a la condemna d’ETA, reforma que, per cert, no inclou la condemna per exemple al règim franquista.

És a dir, la “Llei de Partits” impedeix la participació d’aquells que no rebutgen de forma molt explicita la violència d’ETA, però permet participar en política a partits que no han condemnat mai el règim feixista i per tant no han renunciat a la seua violència. Però aquest sembla que ja és un altre tema.

Així, les condicions polítiques i socials que s’estan donant en estos moments a Euskadi són dignes de deixar a banda els prejudicis i passar a l’acció per propiciar un escenari de pau. Per aconseguir aquest objectiu és necessari reobrir la via de la negociació i sobretot legalitzar i donar suport a l’esquerra abertzale com a moviment independentista democràtic amb capacitat per aïllar a ETA. L’experiència d’altres processos semblants com l’irlandès, indiquen que aquesta és la via correcta. Per al fi de ETA, és clau que l’esquerra abertzale marque el seu propi camí, com ho va fer el Sinn Féin a Irlanda, i per això és necessari que es done un “vot de confiança” i es deixen a banda els prejudicis dels grans partits espanyols (i que els grans mitjans espanyols reprodueixen). Cal tractar aquest tema amb la màxima rigorositat, deixant a banda plantejaments subjectius, i tenint en compte la complexitat del procés. S’ha de tindre clar que l’objectiu ha de ser que la situació política al País Basc s’estabilitze i l’independentisme siga una opció tant legitima i democràtica com l’unionisme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s