Amb Wikileaks

Fa dies que sentia la necessitat d’escriure un article sobre l’afer Wikileaks, perquè crec que molts no som conscients del que està en joc. La persecució que està sofrint Wikileaks i el seu fundador Julian Assange, arran de publicar 250.000 cables relacionats amb documents confidencials de les ambaixades nord-americanes, deixa en dubte la credibilitat dels Estats i posa en perill la llibertat d’expressió i de premsa a nivell mundial.

Fa unes setmanes l’organització sense ànim de lucre, Wikileaks, deixava al descobert les formes d’actuar de la diplomàcia nord-americana. La web publicava prop de 250.000 cables relacionats amb documents confidencials provinents d’ambaixades nord-americanes de tot el món. Els fets que relaten aquestos interessants documents van des de brutes maniobres polítiques a importants revelacions d’estratègies polítiques fins ara desconegudes. Al mateix temps de la publicació, mitjans com “El País” o “The Guardian” s’han fet ressò de les informacions i han analitzat en detall bona part del ja conegut com “cablegate”.

No era la primera vegada que Wikileaks publicava documents confidencials d’interès públic, ja ho va fer amb els papers de la guerra de l’Iraq i l’Afganistan que deixaven al descobert les actuacions nord-americanes en aquestos països. Com era d’esperar, aquestes filtracions han tingut com a resposta una actuació governamental conjunta per tal d’intentar desacreditar Wikileaks i intentar censurar aquestes informacions en la mida del possible.

Imatge Wikimedia: Espen Moe

El primer pas era qüestionar al seu fundador i cap més visible, Julian Assange. Probablement no era el primer atac que rebia Assange, qui ja fa temps que tenia que vigilar per la seua pròpia seguretat. Aquest agost durant una estància a Suècia per donar un seguit de conferències, dues dones l’acusaven d’una forma estranya d’haver comés un delicte sexual, la justícia sueca va obrir una investigació i va prendre declaració a Assange. Poc després, Assange demanava permís per abandonar el país i marxar al Regne Unit, permís que li va ser concedit. I a partir d’ací és on comencen les repercussions del “cablegate”. Només començar la publicació dels cables, el lloc web de Wikileaks va sofrir atacs informàtics coneguts com Ddos o atacs de denegació de servei, que dificultaven molt l’accés a la pàgina.

No cal pensar molt per imaginar-se qui estava darrere d’estes maniobres, quant el Pentàgon te un grup de treball específic dedicat exclusivament les 24h a perseguir Wikileaks.

Dies després, les pressions nord-americanes aconseguien que l’empresa registradora del domini wikileaks.org desactivara aquesta direcció, al mateix temps que es pressionava Amazon per tal de que expulsara dels seus servidors els arxius de Wikileaks. Pocs dies després l’organització denunciava públicament les maniobres per limitar la seua llibertat d’expressió i anunciava al seu trasllat a nous dominis (wikileaks.ch) i a un nou servidor a França. Seguidament, les pressions nord-americanes seguien fent el seu efecte i Paypal (sistema de pagaments a través de la xarxa) anunciava la suspensió del compte de Wikileaks. El mateix feia el banc suís on Assange tenia obert un compte per tal de recaptar donacions per a l’organització. Poc després, la justícia sueca anunciava la emissió d’una ordre internacional d’arrest per a Assange que l’obligava a tornar a Suècia per tal de declarar de nou per la acusació de delicte sexual. Davant d’aquesta ordre d’Interpol, la policia del Regne Unit arresta Assange que s’entrega voluntàriament, i el deixa en presó provisional fins decidir si es extraditat a Suècia.

Com veieu, el paràgraf anterior resumeix, el que en poques paraules és un intent de censura d’un mitjà que ha deixat al descobert la vertadera forma d’actuar dels governs. Un intent de censura que no s’ha realitzat per vies legals ni judicials, si no per la via de les pressions i del joc brut. Resulta del tot curiós la forma en que el dirigent de l’organització, Julian Assange, s’ha vist implicat en una polèmica per presumpte delicte sexual. En primer lloc perquè sembla que la CIA podria estar darrere d’alguna de les denunciants, i en segon lloc perquè sembla si més no estrany que per una simple acusació sense proves s’emitisca una ordre de detenció a nivell internacional. Tot apunta a que la intenció és obligar Assange a retornar a Suècia, on podria ser extraditat als Estats Units (donat els acords que mantenen ambdós països) si finalment és acusat per un delicte d’espionatge com pretenen les forces dirigents dels EUA. Si finalment aquest últim supòsit es donara, i Assange fora condemnat per espionatge, suposaria un precedent que comportaria automàticament una forta limitació a la llibertat de premsa, ja que qualsevol mitjà quedaria dissuadit de publicar qualsevol tipus d’informació confidencial independentment de l’interès públic que puga tindre.

La persecució i l’intent de censurar la veritat, és evident, i és per això que amb l’afer Wikileaks els ciutadans del món ens juguem molt. Ens juguem viure en un món democràtic on la llibertat d’expressió i de premsa siguen respectades i promogudes, o viure en un món de política bruta i secreta en la que els ciutadans són simples titelles a direcció dels seus governants. Wikileaks ha contribuït de forma molt significativa a destapar mentides i operacions polítiques que els governs ens intentaven ocultar, i el seu fundador Julian Assange ha tingut la valentia suficient com per a dirigir una acció en pro de la transparència i l’ètica política a nivell internacional. És per això, que amb aquest article, vull donar tot el meu suport moral a Wikileaks i a Julian Assange, que estan sofrint un dels més importants atacs a la llibertat d’expressió que s’han vist recentment en el món occidental.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s