Finançament autonòmic, entre la irresponsabilitat i la resignació

Últimament he estat bastant immers en la qüestió del finançament autonòmic al País Valencià; m’he llegit un parell de llibres, n’he fet números, he estudiat la cronologia, i no deixa de sorprendrem el fet que hagem deixar passar durant tant de temps una qüestió clau com aquesta. La diagnosi és probablement més política que econòmica. Ahir, durant el debat que va tindre lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de València, “Claustre Obert”, vaig preguntar al Conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, per aquesta qüestió, i la seua resposta – o no resposta – no fa si no confirmar la meua diagnosi inicial.

Foto: Carles Francesc / El País

L’esdeveniment de què us parlava, tingué lloc ahir dimarts 5 de Juny i el títol era “finançament autonòmic i crisi”. L’acte aprofitava per a presentar un interessant informe encarregat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) al IVIE (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques) que confirma el que molts venim denunciant fa temps, el greuge sistemàtic que patim els valencians en la distribució del finançament autonòmic a l’Estat Espanyol.

No entraré en l’anàlisi ni en les xifres, per a això, us deixe l’enllaç a un dossier que vaig preparar fa poc per a la revista “Economia 21” que elaborem un grup d’estudiants de la Facultat d’Economia. En tot cas, per als inexperts en la matèria, simplement heu de saber que els valencians tot i situar-nos per baix de la mitjana espanyola en quan a renda per càpita, rebem de mitjana un 9% menys del sistema de finançament autonòmic. És a dir, som més pobres i financem altres CCAA més riques.

Entre els components de la taula del debat, es trobava el Conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, José Manuel Vela. Aquest en la línia de la resta de participants, va denunciar la discriminació del model cap al País Valencià i va justificar l’endeutament com a “mètode de protesta”, “ens hem endeutat per a poder tindre el mateix que la resta”. Les seues justificacions per a la persistència d’un model tan perjudicial per al nostre país: el govern central del PSOE.

Davant la intervenció del Conseller, vaig aprofitar el torn obert de paraula, per plantejar l’alternativa del concert econòmic i també per llançar-li unes reflexions al Conseller. Les intervencions del senyor Vela al debat donaven la sensació de què el tema no anava amb ell, que no se’n feia responsable d’un govern de la Generalitat que durant anys i anys no ha sabut reclamar el que ens pertocava com a valencians. Li vaig traslladar la meua impressió de que els polítics valencians dels dos grans partits no han actuat mai com a valencians al Congrés dels Diputats; no hi ha prou amb presumir de valencianitat, han d’haver-hi fets. Li vaig recordar la seua abstenció al Consell de Política Fiscal i Financera en l’aprovació de la reforma del model el 2009. Al mateix temps, vaig aprofitar per mostrar-li la meua discrepància a la seua afirmació de que l’endeutament era poc més que un “mètode de protesta” per a obtindre “el mateix que la resta”, el malbaratament en grans esdeveniments i luxes és la millor mostra de que l’endeutament no s’ha utilitzat per a tindre una sanitat o una educació al nivell d’altres CCAA (de fet seguim a la cua en inversió en aquests àmbits).

A les meues dos preguntes, poc va tindre que dir el senyor Vela. Seguia defugint cap responsabilitat en la gestió del Partit Popular i tornava a insistir amb “el mur del govern central del PSOE”; lamentable que un gestor no es faça càrrec de la seua pròpia gestió, d’haver permés perdre als valencians milions i milions en recursos que ens pertoquen. El senyor Conseller només es limitava a mostrar una certa resignació i a repetir constantment “no s’ha pogut aconseguir”, “ho seguirem intentant”. Per altra banda, va rebutjar frontalment les meues acusacions de malbaratament de recursos, i es va espolsar que si Catalunya te Fórmula 1, perquè no València? El senyor Vela no entén res, no se’n adona que ell i els seus companys de partit estan, a banda de permetent un espoli sistemàtic dels nostres recursos per part de l’Estat Espanyol, alimentant un model econòmic vulnerable basat únicament en activitats turístiques i en el creixement de l’ocupació com a via de creixement econòmic.

I així estem els valencians, amb uns polítics que s’auto-declaren irresponsables de la seua pròpia gestió i que a més es resignen a no aconseguir allò que ens pertoca com a valencians i valencianes.

Ací us deixe també la crònica del debat a “El País”

La Generalitat Valenciana en fallida tècnica

Fa temps que venint sabent de la mala situació financera que pateixen les arques públiques valencianes. La situació ha arribat ja a un punt de no retorn. Segons publicava hui “El País”, el Govern Espanyol hauria tingut que intercedir per a resoldre el retràs en el pagament d’un deute de 123 milions d’euros amb el Deustche Bank.

Tot sembla que el Govern Espanyol hauria aconseguit que un altra entitat financera (desconeguda) refinançara el deute davant la incapacitat de pagament per part de la Generalitat Valenciana. És la gota que ha fet vessar el got d’una situació que ve sent delicada des de fa mesos.

Les causes del punt en què ens trobem són fonamentalment dos:

• Mala gestió del govern de la Generalitat: És evident que s’han malbaratat recursos sense cap tipus de mirament. En els últims anys els “grans esdeveniments” eixien de baix les pedres, i el retorn econòmic no era ni molt menys el que es publicitava; i a això cal afegir-li els sobrecostos i la corrupció. S’han gastat diners en sectors ara enfonsats com l’habitatge, o a despesa totalment supèrflua. S’han dut a terme polítiques econòmiques totalment equivocades, com l’exempció de l’impost de patrimoni. Tot aquest conjunt de factors i d’altres aliens, com l’augment de població, han generat una economia vulnerable, assolint a més un volum de deute auto-generat per la pròpia mala gestió. Les factures segueixen als calaixos, i la situació no anirà a millor.
• Sistema de finançament deficient i altres problemes estructurals: El problema – quantitativament – no és tant el malbaratament i la mala gestió com els problemes estructurals que te l’economia del nostre país. Ara mateix, el model de finançament que ens marca l’Estat Espanyol, a banda de no tindre en compte la població real del país, ens suposa un espoli fiscals que alguns estudis han xifrat al voltant del 7% del Producte Interior Brut anual. Això implica que dels nostres propis recursos, un 7% va a parar tots els anys a Madrid. Altres comunitats autònomes, tot i tindre major renda per càpita, tenen superàvit fiscal, i per tant ens trobem en una situació d’alienació dels nostres recursos propis que limita la nostra capacitat econòmica. Per altra banda, patim els efectes d’estar al capdavant dels territoris amb major volum d’economia submergida, i d’un sistema impositiu inadequat (exempció impost de patrimoni o deduccions fiscals per habitatge).

Si al segon factor, afegim la vulnerabilitat de l’economia valenciana i la mala gestió dels polítics que ens han governat, el quadre econòmic queda bastant clar. No obstant, cal puntualitzar que la mala gestió política és un factor important, però no determinant quantitativament. El problema és més de base.

L’economia valenciana, un repte de present i futur

Dins del context de crisi econòmica mundial, l’economia valenciana no és un simple jugador més. Ens juguem quin serà el nostre futur model econòmic i com això incidirà en el nostre desenvolupament com a país.

Ens trobem en un moment clau. El meu professor d’Economia del País Valencià a la Universitat de València, Vicent Soler, ho resumia amb el mot “cruïlla”. És evident, que la davallada econòmica per a l’economia valenciana ha suposat més que una simple contracció econòmica. Ha suposat el replantejament general d’un model econòmic basat en la competència via preus, en la construcció i en el turisme, que fins ara havia donat bons resultats en termes de creixement econòmic. Pot ser, quatre són ara mateix els interrogants més importants que tenim damunt la taula:

Replantejament del model econòmic. És el repte més ampli i més incert. La mà d’obra barata i el turisme havien sigut les bases sobre els quals es fonamentà el model econòmic valencià, i ara la forta contracció del consum, la davallada del sector de la construcció i la competència internacional, han deixat caduc aquest model. Així, caldrà que ens replantegem el model econòmic des de zero, apostant per revitalitzar el nostre teixit industrial des de la competència en qualitat i en valor afegit.

Corredor mediterrani i obertura cap a Europa. Ja fa anys i anys, que experts en la matèria venien advertint de la importància del corredor mediterrani, de la importància d’una bona connexió de tot l’eix mediterrani amb Europa. L’obertura cap a Europa pot ser una bona oportunitat per revitalitzar el nostre teixit productiu. Lamentablement les polítiques centralistes de l’Estat Espanyol, ens han condemnat a tindre unes deficients infraestructures de connexió amb Catalunya i amb Europa. Caldrà apostar fermament per la inversió en el corredor mediterrani, i no serà fàcil amb un govern dirigit des de Madrid – ara més centralista que mai – que intentarà prioritzar l’eix central i obstaculitzar la vertebració de l’eix mediterrani.

Sistema Financer. Una qüestió important i en la que desafortunadament poc tenim ja a dir. El sistema financer valencià ha estat pràcticament desmantellat. Han desaparegut les entitats pròpies més importants, concentrant-se en grups aliens i desplaçant els centres de decisió cap a Madrid. Per a una economia àmpliament dependent del crèdit, com la nostra, l’estructuració d’un sistema financer propi és una qüestió clau per al desenvolupament present i futur del nostre teixit productiu.

Model de finançament. El País Valencià sofreix d’un model de finançament marcat des de Madrid que ens perjudica clarament en el nostre desenvolupament econòmic. Sofrim en primer lloc un infra-finançament respecte a la nostra població, i en segon lloc i més important patim un dèficit fiscal superior al 6% del nostre PIB. La LOFCA, que determina el finançament de les comunitats autònomes dins l’Estat Espanyol, va establir la solidaritat interterritorial com a criteri de finançament, no obstant, els valencians tot i estar per baix de la mitjana estatal en quan a renda per càpita, seguim sofrint un espoli fiscal que alguns estudis xifraven el 2009 en més de 6.000 milions d’euros anuals. Caldrà fermesa front a Madrid per reivindicar allò que ens pertoca com a poble, i apostar pel concert econòmic com a forma de finançament autònoma.

Aquestes qüestions que hem comentat, la resposta que es done a les mateixes, és el que condicionarà el nostre desenvolupament social i econòmic en els propers anys. De nosaltres depèn quin camí de la cruïlla agafem.

Un president sense dignitat

Hui coneixíem la desició del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, d’obrir judici oral contra el president Francisco Camps. El jutge que instrueix la causa ha trobat incidis que confirmarien que la trama corrupta organitzada entorn al conegut com “Cas Gürtel”, hauria pagat els vestits que va rebre el president.

Així hui, de nou, les sospites de corrupció a les nostres institucions presideixen els titulars de tots els mitjans de comunicació estatals i fins i tot alguns d’internacionals. El País Valencià, ja és conegut a banda del turisme “de sol i platja” o la paella, per ser un territori on els imputats per corrupció predominen impunement en les nostres institucions. Així, prompte potser tindrem turisme d’interessats en el funcionament de pràctiques mafioses i xarxes de corrupció.

Davant la decisió del TSJV de hui, m’agradaria adreçar-me per una banda a tots els ciutadans i ciutadanes que de bona fe (o no) van donar el seu suport a la llista del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, i per altra banda directament al president Camps.

Ciutadans i ciutadanes valencianes que vau votar una llista encapçalada per una persona imputada per presumpta corrupció. Pot ser, vau donar el vostre suport a Camps per bona fe, creient que pot ser, només era una víctima d’una campanya per apartar-lo del càrrec. Pot ser, vau donar el vostre suport a Camps, perquè l’alternativa del PSOE us semblava encara pitjor. Pot ser, vau donar el vostre suport a Camps, víctimes d’una manipulació mediàtica que distorsiona la vostra percepció de la realitat. Imagine que cadascú tindria els seus motius. Però valencians i valencianes, la realitat és ja molt evident.

En sorgir tot aquest cas dels vestits, Camps ens va dir que no sabia res, que ell mai havia rebut cap vestit, que no coneixia al senyor “Bigotes”… en definitiva que l’home no sabia de què estaven parlant-li. Poc després d’això, coneixiem les famoses gravacions on els caps de la trama Gürtel parlaven directament amb el president Camps, i fins i tot el tractaven de “amiguito del alma”. Després la versió tornava a canviar, i ara Camps treballava amb estes empreses de la xarxa Gürtel, però sense coneixement i sostenia que pagava tots els vestits, però què lamentablement no tenia factura. Pobre home, pot ser havia posat a rentar els pantalons i no havia tret abans les factures. Ara, fa uns dies, de nou la versió torna a canviar, i Camps admet que hauria rebut vestits però només com a president del PPCV i no com a president de la Generalitat. Sincerament, convide a tots els votants del senyor Camps a que m’expliquen com no veuen un engany tan evident.

Ara, al nostre president Francisco Camps, li demanen una fiança de 50.000 euros, que tindrà serioses dificultats per a pagar. El nostre pobre president, segons la seua declaració de bens, només tenia 4.000 euros en els seus comptes corrents, i ara clar, es veurà obligat a demanar un prèstec, hipotecar la casa, o a demanar caritat. Més mentides.

I a vosté, “molt honorable”, no tinc molt més que dir-li. Ha perdut tota la dignitat que li podia quedar com a president, i lamentablement també com a persona. Ha demostrat públicament que no li ha importat mentir als valencians i a les valencianes. Ha demostrat no tindre ni la mínima decència per abandonar el càrrec davant les greus acusacions. Gràcies a vosté, la nostra institució més rellevant, la Generalitat Valenciana, ha estat esquitxada per corruptes i ha deixat de banda el seu paper històric per als valencians. No se com acabarà vosté, ni si serà declarat culpable o innocent, però el que si que se és que vosté ha perdut tota la dignitat que li podia quedar. Ara només li queden dos camins, la dimissió, o seguir desprestigiant el nostre poble.

There’s still hope for the Valencian Country

A couple of weeks ago, the 22th of May, the valencian people voted in the elections to choose our government for the next four years. The result of the elections has two main headlines. In one hand the Popular Party of Francisco Camps, wich was recently indicted for alleged corruption,  has revalidated their majority in the Valencian Parliament. In the other hand, the new Compromís coalition, based on the ideas of valencianism, ecologism and progressist social values, has been the surprise in this elections, with 6 representatives in the Valencian Parliament.

Photo: Wikipedia

There’s still hope for the Valencian Country. Althought the elections gives one more term to a government wich has corrupted the institutions, and is involved in many litigations with the justice, day by day there’s more people who think that a new way of doing politics is necessary in the Valencian Country. The alternative of the regional Spanish Socialist Party (PSOE) in our lands, has been absolutly defeated, and they have shown that they are in the same game of bipartidism that has brought to this land, corruption, bad economic management, and a dificult situation for the valencian culture and language.

Nowadays, we are known around the globe, for hosting the Formula 1 Grand Prix or the America’s Cup, but at the same time the unemployement is growing, especially amoung young people, and right now is around 24% of the active population.

The public system of education and healthcare is in a bad situation, with a progressive privatization, and our level of public debt grow day by day. The catalan language in Valencia, as it’s called here “valencian”, is loosing speakers due to the lack of promotion by the Valencian Government. The lastest proposal of the valencian education department, is in order to reduce costs, eliminate the possibility of studying fully in valencian language, with the excuse of introducing multilinguism. Nevertheless, most of the pedagogical studies, have shown that the sistem known as “linguistic immersion”, in wich the main language is the local (valencian, galician, basque…), and foreign languages (spanish, english, french…) are introduced in a progressive way, is the best system to stimulate students multilingual habilities.

We want a new Valencian Country with a powerful economy, based on productive economy, and not in great events. We want a new Valencian Country, in wich keeping our culture and  language, won’t be any obstacle to progress in a globalized and multilingual world (as I am doing writing this article).

Sorry if the text has any gramatical mistakes, but it’s my first article in English.

La vergonya de Tarongers

Bastant il·lustratiu resulta el titular de l’edició digital del “Levante-EMV”: “A falta de paellas, botellón” (Il·lustrat per cert amb una foto meua). Com a estudiant i com a representant en la Facultat d’Economia i en la Universitat de València, em veig obligat a escriure aquest article, davant els successos de hui que no puc qualificar d’altra manera que lamentables.

La ja llarga polèmica sobre les paelles universitàries al Campus de Tarongers ha tornat enguany amb més força que mai. Primer amb diferencies sobre quina empresa ho havia d’organitzar, o per si l’esdeveniment devia ser organitzat per una empresa o no, i després successius intents d’enganys davant la incertesa de que aquest any pogueren realitzar-se. Personalment, creia i crec, que el model de Paelles necessita un ampli replantejament i allunyar-lo de la imatge d’un macrobotellot.

Davant la negació de permisos a la empresa organitzadora, sembla que en primer lloc per part de la UV, les paelles universitàries quedaven en suspens, i els rumors, esdeveniments falsos etc… van anar en augment. El dia que des del principi s’havia plantejat era hui, el 5 de Maig, i des de fa uns dies, diferents esdeveniments en xarxes socials ja apuntaven a una possible concentració d’estudiants amb l’objectiu simple de “reunir-se”, que en la pràctica implicava un botellot.

I així ha sigut, aquest mati cap a les 12 hores ja començava a concentrar-se gent en un dels punts del campus, entre l’Aulari Nord i l’Aulari Sud, i cap a les 14h el nombre d’assistents ja era com a mínim destacable. Des de primera hora, ni la seguretat del campus ni la policia local han fet res per evitar la concentració. Bàsicament miraven amb molt d’interès com els concentrats començaven a llençar des de botelles de vidre a tot tipus de residus per tot el Campus. Cap a les 15-16h el nombre de concentrats continuava augmentant. Poc després, sembla que les Facultats decideixen suspendre totes les classes i blindar tots els aularis, en teoria, per evitar possibles altercats.

Sincerament, hui la imatge de la nostra universitat, la Universitat de València, no ha pogut quedar més desacreditada. Queda clar, que fets com aquests en altres universitats no tant llunyanes, són inimaginables. Em sembla lamentable en primer lloc que tenint coneixement previ del que podia passar, no es prenguera cap mesura preventiva, i més lamentable encara és que les Facultats hagen decidit suspendre les classes, convidant a aquells estudiants interessats en aprofitar aquestes últimes setmanes de classe, a que s’uniren a la festa. Com a mínim curiós, ha sigut que els únics recintes de la universitat que no han tancat han sigut les cafeteries dels aularis, que sembla han fet una bona caixa, i fins i tot alguns asseguren que han venut alcohol dins del propi recinte educatiu.

Hui, la Universitat de València, ha quedat com una universitat de segona, que no pot controlar ni el que passa dins dels seus propis campus o que suspèn classes per la convocatòria d’un botellot. És aquesta la universitat d’excel·lència que volem? És evident que caldrà replantejar el model de paelles i treballar per poder organitzar cívicament un esdeveniment on els estudiants i estudiantes ens puguem reunir, i en això tenim molt a fer els representants d’estudiants, però fets com el de hui no es poden permetre, simplement per respecte als companys que tenen classes, i perquè no podem permetre que fets com aquests desacrediten una marca i un prestigi com el de la Universitat de València.

Un centenar de persones per TV3 a Benigànim

Aquesta vesprada a les 19h vora un centenar de persones han reivindicat, a la Plaça Major de Benigànim, la recepció de TV3 al País Valencià. La convocatòria l’havia fet la “Plataforma Sense Senyal” a través de les xarxes socials.

La concentració ha comptat a més amb un televisor que mostrava imatges de TV3 amb el programa “El Club” on participava la presentadora del nostre poble, Màbel, així com altres persones del poble.