Moviments a Euskadi

Aquests últims mesos els moviments polítics a Euskadi han situat de nou el “conflicte basc” en primera plana dels mitjans de comunicació. El debat intern i l’aposta de l’esquerra abertzale per vies exclusivament democràtiques, ha situat l’organització armada “ETA” en una difícil situació. La fi del “conflicte” estaria més a prop, tot i que les posicions dels dos grans partits espanyols dificultaran el procés.

Fa uns mesos, l’esquerra abertzale obria de nou el debat al voltant de la situació de l’independentisme a Euskadi i la seva relació amb l’organització armada ETA. La conclusió d’aquest debat pareixia clara, l’esquerra abertzale havia de prendre el seu propi camí i desvincular-se plenament de qualsevol opció violenta. Pot ser, això ja havia succeït en part amb l’aparició en les passades eleccions d’Aralar en l’escena política basca. La resposta d’ETA a aquests moviments va ser la declaració d’un alto el foc el passat 5 de novembre. Els grans partits espanyols van considerar aquesta decisió “clarament insuficient”, mentre que l’esquerra abertzale va ratificar la seua aposta per un “alto el foc permanent, i verificable per agents internacionals”.

Tot i això, des del trencament de l’últim alto el foc el 2006, les posicions del PP i PSOE es van endurir i es va rebutjar qualsevol possibilitat d’un final negociat. El reflex d’aquestes posicions va ser el pacte entre els dos partits per evitar que el PNB seguira al capdavant del govern basc. Des d’aleshores va començar una campanya policial, que si bé ha donat certs resultats, també ha generat una certa “criminalització” dels plantejaments independentistes. L’esquerra abertzale ha sigut perseguida, han hagut denuncies per maltractaments i el seu interlocutor públic ha sigut empresonat. S’ha endurit la llei de partits en referència a la condemna d’ETA, reforma que, per cert, no inclou la condemna per exemple al règim franquista.

És a dir, la “Llei de Partits” impedeix la participació d’aquells que no rebutgen de forma molt explicita la violència d’ETA, però permet participar en política a partits que no han condemnat mai el règim feixista i per tant no han renunciat a la seua violència. Però aquest sembla que ja és un altre tema.

Així, les condicions polítiques i socials que s’estan donant en estos moments a Euskadi són dignes de deixar a banda els prejudicis i passar a l’acció per propiciar un escenari de pau. Per aconseguir aquest objectiu és necessari reobrir la via de la negociació i sobretot legalitzar i donar suport a l’esquerra abertzale com a moviment independentista democràtic amb capacitat per aïllar a ETA. L’experiència d’altres processos semblants com l’irlandès, indiquen que aquesta és la via correcta. Per al fi de ETA, és clau que l’esquerra abertzale marque el seu propi camí, com ho va fer el Sinn Féin a Irlanda, i per això és necessari que es done un “vot de confiança” i es deixen a banda els prejudicis dels grans partits espanyols (i que els grans mitjans espanyols reprodueixen). Cal tractar aquest tema amb la màxima rigorositat, deixant a banda plantejaments subjectius, i tenint en compte la complexitat del procés. S’ha de tindre clar que l’objectiu ha de ser que la situació política al País Basc s’estabilitze i l’independentisme siga una opció tant legitima i democràtica com l’unionisme.

Política errada

Aquests últims dies s’han produït de nou detencions de dirigents de l’esquerra “abertzale” basca, acusats de intentar reconstruir l’estructura de la il·legalitzada Batasuna.

Sempre m’ha semblat que el conflicte basc s’encara d’una molt mala manera per part del poder polític i com no per part de la justícia. He parlat moltes vegades ací de la necessitat de buscar una eixida negociada al conflicte. No obstant cada pas que la justícia dona amb detencions i arrests ens allunya més de l’objectiu d’aconseguir la pau a Euskadi. A banda estes decisions criminalitzen injustament a tota l’esquerra independentista basca, el que pot provocar un legitimament de la mateixa violència que duen a terme alguns individus propers a estos sectors.

La acció democràtica no te que ser intentar eliminar les veus dissidents si no buscar una eixida democràtica al conflicte. Per això, i per molt que als partits espanyols no els agrade, és necessari restablir una negociació amb totes les parts implicades al conflicte, i com no, si és necessari, demanar ajuda internacional. l’Objectiu del Govern Espanyol i Basc d’acabar amb el conflicte amb detencions, probablement és una quimera més que altra cosa. Només cal veure el cas d’Irlanda del Nord on la majoria d’acords pacífics amb bandes armades s’ha dut a terme mitjançant la negociació i posterior abandonament de les armes.

Fins ara, encara no hem trobat cap Govern decidit a acabar plenament amb el terrorisme. Bé, m’autocorregisc, la primera legislatura del PSOE al Govern semblava que estaven decidits a avançar per la via de la negociació, però sembla que la impopularitat de la mesura els ha tornat enrere. El problema, com dic, no és solucionarà fins que no es pose damunt de la taula de manera seriosa i s’establisca una via plenament democràtica i negociada.

ETA mata el cap d’una unitat antiterrorista de Bilbao

Ha col·locat una bomba adhesiva als baixos del vehicle de l’agent, de la brigada d’informació del Cos Nacional de Policia. L’explosió s’ha produït a les 9 del matí al barri de Santa Isabel d’Arrigorriaga

L’inspector del Cos Nacional de Policia Eduardo Antonio Puelles García, cap del grup de vigilàncies especials de la brigada d’informació de Bilbao, encarregada de la lluita contra ETA, ha mort aquest divendres a les nou del matí en un atemptat que, segons tots els indicis, ha estat preparat per ETA.

Una bomba adhesiva col·locada als baixos del cotxe de l’agent ha esclatat quan el policia l’ha engegat, en un pàrquing d’Arrigorriaga, la població on vivia.

Quan el cotxe estava cremant i encara no es coneixia la identitat de la persona que es trobava dins del cotxe, totalment calcinat, estacionat en un aparcament al barri de Santa Isabel, ha aparegut la seva dona, que ha alertat que es podria tractar del seu marit.

La vídua de Puelles i un dels seus dos fills han estat traslladats a un centre hospitalari després de sentir l’explosió de la bomba i patir una crisi nerviosa, ha informat l’alcalde d’Arrigorriaga, Alberto Ruiz de Azua.

Puelles, de 49 anys, va ingressar el 1982 al cos de la Policia Nacional. Va arribar a inspector en cap el 2002.

Noticia completa

M’he tornat espanyol!!

Patxi López, nou Lehendakari

Hui el Parlament Basc ha ratificat al socialista Patxi López com a pròxim Lehendakari, amb els vots del PSE, PP i UPyD

Imatge PSE-EE

Era un acord ja anunciat, tot anat tal i com s’esperava per tal d’investir a Patxi López com a nou Lehendakari a Euskadi. Així es trenquen 30 anys continuats del Partit Nacionalista Basc al poder. l’Alternança política és la base de qualsevol sistema democràtic i en aquest sentit celebre que el canvi s’haja produït en un sentit o en altre. Així però, el problema de la política “frontista” continua al País Basc amb dos blocs clarament diferenciats.

El bloc del nou govern recentment constituït que s’autoproclama “constitucionalista”, encara que en la pràctica vinga a ser un front espanyolista en tota regla. De fet, la premsa hui es plena la boca dient que és “el primer lehendakari no nacionalista”. Això és fals el nou govern és nacionalista, nacionalista espanyol. PSE i PP proclamen que volen acabar amb la política de fronts però realment el que estan fent és jugar amb l’altra carta de la baralla.

Independentment d’això i del canvi més o menys necessari després de 30 anys, s’ha de reconèixer la bona tasca en matèria de creixement econòmic i infraestructures que ha realitzat el PNB, convertint al País Basc en una de les zones més prosperes i amb millors serveis socials.

Betagarri: “Euri tanta bakoitzean”

Ací teniu un video musical d’un dels grups en euskera possiblement més coneguts del panorama musical: Els Betagarri

Possible pacte PSE-PP en 24 Hores

Així ho ha declarat el portaveu del PNB encarregat de les negociacions, que espera que en menys de un dia el Partit Socialista d’Euskadi tinga tancat un acord amb el PP

El front espanyolista pareix que va consolidant les seves possibilitats de liderar el govern basc durant els pròxims quatre anys. El PSE-EE tindria ja gairebé tancat un acord amb el Partit Popular que permetria l’investidura de Patxi López amb els vots del PP, ja que UPyD no seria necessari al aconseguir el PSE l’escó número 25.

Dos interessos entren en conflicte en aquest pacte. Primerament la necessitat del Partit Socialista, tant a nivell d’Euskadi com a nivell estatal, de donar un canvi a la política basca amb un suposat front espanyolista amb el PP. Per altra banda si es confirmara l’acord, el Partit Socialista tindria totes les possibilitats de pedrer el recolzament del PNB al Parlament Espanyol, cosa que posaria el govern de Zapatero en una situació no massa favorable en termes parlamentaris.