La democràcia i política municipal a Benigànim

La característica fonamental de qualsevol règim polític democràtic, en principi segons la concepció tradicional, és que hi hagen eleccions i per tant els càrrecs públics siguen escollits mitjançant aquestes. Aquesta és com dèiem la concepció tradicional que la major part de la població te sobre el sistema polític democràtic. En este sentit, evidentment, la política municipal a Benigànim és democràtica, com ho és al País Valencià o a l’Estat Espanyol.

- Què és la democràcia? - La democràcia és la llibertat d'escollir als nostres propis dictadors

Però hi ha alguns que pensem que la democràcia és molt més que això. Que la democràcia inclou conceptes com la transparència, l’ús eficient dels diners públics, la participació ciutadana, la informació plural etc… Podríem parlar de dues versions de “democràcia”, la versió 1.0 que inclouria els elements fonamentals de la mateixa com són el fet de convocar unes eleccions, i la versió 2.0 que inclou molt més i té com a objectiu la implicació del ciutadà en la vida política.

Per aclarir quin model utilitza l’Ajuntament de Benigànim em referiré a un exemple molt recent. Fa unes setmanes, un bon dia de mati, els senyors dirigents de l’Ajuntament decideixen tallar uns arbres de la Plaça Major que eren patrimoni de tots els beniganins i beniganines. A qui va consultar el senyor Puchades per prendre aquesta decisió unilateral? Segons les meves informacions es va convocar una reunió per als veïns de la Plaça, però, i la resta de veïns no teníem res a dir? És més, quina és la capacitat de decisió o de proposar alternatives que els veïns tenen en aquestes reunions? Quina és la capacitat del senyor Puchades per decidir per tot el poble una cosa que ni tan sols portava al seu programa electoral? És un exemple clar de la prepotència del poder i de la manca de participació ciutadana al nostre poble.

Més exemples. Aquesta web ha demanat de forma repetida, per escrit i en persona, que es facilitaren les gravacions de les sessions plenàries per tal de que tots els ciutadans pogueren assabentar-se del que es parla i del que es decideix en les mateixes. L’Ajuntament quant no ha donat excuses, no ha contestat ni una sola instància referent a aquest tema i ni tampoc a altres relacionades amb la transparència.

Tot i això, la resposta ciutadana a aquesta manca de participació i de transparència és clara. L’abstenció va creixent i la separació entre els polítics i els ciutadans és cada dia major. Dia rere dia són menys els joves interessats en la política, i menys en una política municipal caracteritzada per l’amiguisme, l’enxufisme i la confrontació personal.

Cal una renovació de la forma d’entendre la democràcia i els Ajuntaments són un lloc ideal per començar aquesta “revolució democràtica”.

Cal sobretot donar un impuls a la capacitat de decisió dels ciutadans, convocant per exemple assemblees de veïns o propiciant la participació ciutadana a les sessions plenàries. Per posar un exemple concret, ahir llegia que El Palomar ha començat a aplicar un nou model de participació ciutadana basat en un nou Fòrum ciutadà on els veïns poden participar, i que tot i que te les seues deficiències, és un pas endavant. Altres pobles per exemple, apliquen també el model de pressupostos participatius, el BLOC ho ha demanat a molts pobles i alguns en els que governa ja s’aplica aquesta forma d’elaborar una part dels pressupostos. Són només dos exemples del que es pot fer amb voluntat de participació democràtica als pobles.

No obstant, l’Ajuntament de Benigànim, ja li va bé no contestar instàncies, negar informació als ciutadans o limitar al màxim la participació dels veïns.

En el fons és el model que el Partit Popular aplica allà on governa, per a que fer més quant es poden guanyar eleccions manipulant mitjans de comunicació i fins i tot amb imputats en les llistes? El Partit Popular és en definitiva un gran risc per a la democràcia, entesa com a transparència, participació i bon govern.

Anuncis

Debat energètic

Fa uns dies ens demanaven a classe d’Història Econòmica que férem una reflexió sobre si les energies inanimades que en un passat van abastir la major part de la població podrien tornar a ressorgir com a forma d’energia sostenible. Aprofitant aquesta tasca, m’agradaria compartir ací aquesta reflexió.

[picapp src=”9/3/0/8/German_Government_Continues_d026.jpg?adImageId=5687589&imageId=6742640″ width=”234″ height=”145″ /]

Energies com l’eòlica o l’hidràulica ja van servir fa uns segles per posar en funcionament màquines complexes o fàbriques, no obstant això van anar substituint-se progressivament per energies com el carbó o el petroli. Davant el problema del canvi climàtic que vivim actualment, poden estes energies ressorgir del passat? Bé, no cal ser molt llest per veure que això ja està passant. Dia rere dia veiem a la televisió, a internet o altres mitjans com s’insisteix molt en l’importància de trobar energies alternatives que no produïsquen un impacte ambiental tant negatiu com ho fa el petroli o el carbó. Recentment l’aposta per les anomenades ara “energies netes” ha sigut molt important per part d’empreses que han construït abundants parcs eòlics així com centrals hidràuliques o instal·lació de plaques solars. Tot i això el principal problema d’estes energies recau en el seu alt cost d’instal·lació i manteniment. Això es deu fonamentalment a que a hores d’ara la tecnologia implementada per aprofitar l’energia del vent o de l’aigua encara no s’ha desenvolupat plenament.

La polèmica sobre la política energètica és un debat que tenim gairebé permanentment damunt la taula. Actualment tenim un debat situat en dos pols oposats, dos pols oposats que refereixen a l’ús de l’energia nuclear front a les renovables. Totes dos tenen els seus defensors i detractors, però més enllà de posicions dogmàtiques anem a intentar veure els avantatges e inconvenients de cadascuna. Ja hem parlat de les energies renovables i hem assenyalat que el principal problema hui en dia és el seu cost d’instal·lació, així com el seu rendiment depenent del vent o de la força de l’aigua. En quant a avantatges de les renovables cal dir  que són energies molt més sostenibles i ecològiques. Si parlem de l’energia nuclear a molts ja els vindrà al cap la polèmica sobre aquest tipus d’energia. La nuclear té dos avantatges principals: el primer és el fet de la seua eficiència en quant a producció d’energia que supera àmpliament a les renovables, i el segon avantatge que poseeix és que no emet cap tipus de gas contaminant. El inconvenient més gran d’aquest tipus d’energia és la manipulació dels residus radioactius produïts per la fissió nuclear. l’Energia nuclear ha sigut molt criticada per sectors verds o ecologistes que han demanat repetidament el tancament de les centrals.

[picapp src=”4/1/2/c/German_Nuclear_Plant_5778.jpg?adImageId=5687805&imageId=5346176″ width=”234″ height=”157″ /]

Ja hem analitzat ràpidament l’enfrontament entre energies renovables vs energies nuclears i hem vist els seus punts positius i negatius. Ara ja podem de nou tornar a la pregunta que ens formulàvem des de un principi. Poden les energies inanimades substituir a les nuclears o de combustió? Doncs si agafem com a mostra la realitat actualment a l’Estat Espanyol, podem assenyalar clarament que hui per hui no és possible en la seua totalitat. I aleshores quina és l’alternativa de futur en quant a la política energètica? La meva aposta personal és la combinació d’energies renovables amb l’energia nuclear. Cal invertir i potenciar el desenvolupament de les energies netes com l’eòlica, la solar, o l’hidràulica però també cal invertir en la renovació de l’energia nuclear. És absurd que rebutgem dogmàticament l’energia nuclear quant és un tipus d’energia que pot ajudar-nos a combatre el canvi climàtic. És absurd que la rebutgem quant a la fí acabem comprant energia nuclear a França i autorealimentant la forta dependència energètica de l’Estat Espanyol. Això si, no podem permetre que centrals nuclears amb 40 o 50 anys seguisquen en funcionament, nuclears si, però nuclears amb instal·lacions noves, segures i amb garanties.

Si utilitzem bé els dos tipus d’energies dels que parlava anteriorment, podem aconseguir un model energètic molt més sostenible i a la vegada molt més eficient energèticament. Finalment, i mirant des d’una perspectiva històrica, és evident que les energies inanimades estan resorgint del seu passat, és evident que formaran una part important de les energies que utilitzarem en un futur. Impuls a les renovables i renovació nuclear, eixa és l’aposta.

La justícia està venuda

Fa escassos minuts el TSJ de València ha arxivat la causa contra Francisco Camps en una acció exemplar de com la justícia està venuda al poder polític

TSJCV-Audiencia de Valencia

No obstant la decisió no ha estat adoptada per unanimitat, però al costat de Camps ha estat el seu amic De la Rua president del TSJCV i José Francisco Ceres magistrat conservador. Per altra banda cal assenyalar que la decisió permet recurs al Tribunal Suprem, cosa que el PSPV-PSOE ja ha anunciat que farà com acusació popular.

És molt habitual sentir parlar als polítics i dirigents de que confien en la justícia, ningú s’atreveix a qüestionar la justícia. Doncs aquesta vegada ho dic clar, la justícia està venuda al poder. Només cal veure la constitució de magistrats segons la força dels partits polítics que es reparteixen tots els llocs d’autoritat judicial. Està clar que en la justícia guanya el més fort, el que més influència posseeix. d’Aquesta manera la justícia actua com un gran òrgan corrupte al servei d’interessos particulars i de partit.

En aquest cas ahir llegia a la web de la SER que el motiu pel qual el Tribunal va sol·licitar la prolongació del termini per decidir si arxivar o no el cas, era convèncer a tota una sèrie de dissidents dins del TSJV que optaven per continuar endavant en el procediment contra Camps. Però De La Rua i els seus han aconseguit el seu objectiu, Camps ha eixit guanyant i tots els ciutadans hem perdut.

+ La Fiscalía Anticorrupción recurrirá en el Supremo el archivo del ‘caso Camps’

La crisi del PSPV a Benigànim

Si en l’actualitat ens trobem que està de moda parlar de crisis, els grups polítics del nostre poble no s’escapen de la fase recessiva. Analitzem el present i futur de l’Agrupació Socialista del nostre municipi.

seupspvbng

El 1999 el PSPV-PSOE de Benigànim aconseguia el poder després de 20 anys de domini del conservador Francisco Salvador Oliver. Moltes promeses i esperances s’obrien en el poble en aquell moment, on per primera vegada governaria un equip progressista i amb visió d’innovar el nostre poble. En bona part van aconseguir els seus objectius rellançant Benigànim de nou a l’esfera dels municipis més importants i innovadors de la Vall d’Albaida, però com era lògic no van poder escapar al desgast del poder i a tot el que això comporta.

El 2007 amb la derrota dels socialistes per part de la llista popular encapçalada per Juan Puchades s’iniciava el que anomenarem la crisi del PSPV al nostre poble. Hem dit que parlaríem del present i del futur del partit, doncs bé no és per ser pessimista, però l’horitzó es presenta negre per al futur de l’agrupació.

En primer lloc una clara mancança de lider fa que la formació siga poc visible i menys activa, i aquest és un problema que sembla arrastraran fins les properes eleccions ja que pel moment cap persona de la formació pareix interessada en liderar el projecte. En segon lloc i com a problema més greu a tractar són les divisions internes al mateix partit. Segons el que observem podem definir dues tendències oposades a l’interior de l’agrupació. Existeix un sector “dur”, més afí al PSOE pròpiament i que, bàsicament, es preocupa més de frenar l’aparició de noves alternatives polítiques progressistes que del seu propi partit. Aquest sector a pesar de ser minoritari aparentment te una gran força interna sota l’ombra i s’encarrega per exemple de frenar la col·locació de membres de l’agrupació en una llista blanca que no implique afinitat directa al PSOE. Després trobem el sector més divers amb afinitats al BLOC, EU, Iniciativa o independents, un sector molt més crític. Este a pesar de tindre més iniciativa política es manifesta incapaç de fer front a les decisions del que hem anomenat “sector dur”. Esta divisió i la no acceptació de les discrepàncies trenca l’acció política del grup i fa que per exemple siguen molt menys actius en campanyes electorals i en altre tipus d’iniciatives polítiques i de participació ciutadana.

Després un altre factor important a remarcar és “l’aparent” manca d’interès en agafar l’iniciativa política i començar a treballar per tal de lluitar pel govern municipal al 2011. Si actualment es presentara un altra llista progressista al poble, una llista que tinguera iniciativa política i vertader interès pel benestar del nostre poble, podríem estar parlant clarament de que el PSPV passaria pràcticament a ser un reducte. Sense anar més lluny aquest bloc es va oferir a membres del PSPV per tal de que participaren i oferiren la seua visió de l’actualitat municipal, però el poc interès va fer que l’oferiment quedara en el buit. Més encara, des que Jose Ramón no està en la primera linea del grup, l’activitat i la labor d’oposició als plens ha disminuït de forma més que considerable.

Atenent a l’esmentat el primer que necessita el partit és una cohesió interna, una cohesió que només es pot aconseguir reconeixent la pluralitat política del mateix. Cal una renovació interna i una innovació de la forma de fer política. Cal centrar-se en fonamentar una base política social que participe activament. Cal que els membres del partit s’interessen, que comencen a treballar i a transmetre les seues propostes dia a dia i no només quant venen eleccions. És fonamental que s’utilitzen els avantatges que proporcionen les noves tecnologies com Internet, aquest és un terreny on que encara poden avançar al Partit Popular.

Crec que no cal dir molt més, el panorama es presenta desolador per al PSPV a menys que es posen les piles i comencen la “revolució”. Actualment l’únic que els manté en peu és l’inexistència d’un altra alternativa política progressista al nostre poble. Però des d’ací cal llançar una crida al fet de que la situació a hores d’ara encara és reversible, tot està en mans del PSPV i dels militants.

La baixa formació com a causa de l’atur

Per què trobem taxes d’atur tant elevades tant al País Valencià com a l’Estat Espanyol? Un important factor i que actua com a problema estructural és la formació i l’educació

formacio

Probablement tots estem més acostumats a escoltar que l’atur és culpa dels polítics, de la seva mala gestió – cosa per altra banda poc probable ja que un bon polític busca popularitat i no el contrari – però si analitzem la situació hi ha una causa molt important que explica en bona part este augment de l’atur per sobre de la mitjana de l’UE.

Aquest problema és la baixa formació. És evident que els sectors a que tradicionalment es dedicava la gent amb menys formació han anat perdent pes al llarg dels anys en l’economia europea. El sector primari està en plena crisi, i el secundari en una forta recessió per la competència en transformació d’altres països en vies de desenvolupament. Pel contrari el terciari i sobretot els sectors més innovadors estan en una millor situació. La baixada de l’activitat econòmica en estos sectors, en aquest cas de forma més important en la construcció, ha generat un fort descens de la demanda de treball per part de estes empreses. Si comptem que la població te un alt index de gent sense formació ens trobarem en que hi ha un excés d’oferta laboral en aquests camps.

És evident que els sectors més bàsics de l’economia tenen molt limitades les seues possibilitats de recuperació en els països desenvolupats, en favor de la forta competència asiàtica o d’altres països subdesenvolupats. Les empreses tendiràn a translladar les seues plantes de transformació cap a llocs on la mà d’obra i el sol resulten més barats, no obstant, el disseny i les activitats més innovadores tendiran a mantenir-se als llocs més desenvolupats per la demanda de mà d’obra amb més formació.

Per tant la formació tindria que ser un factor molt considerat de cara a la recuperació econòmica, tindria que ser, junt a l’inversió en I+D+i, un dels eixos de la política econòmica de qualsevol govern. Hem de propiciar que les persones que es queden aturades aprofiten el seu temps per a formar-se i aconseguir en el futur un nou lloc de treball més innovador i més ben remunerat. Si ho aconseguim, com s’ha fet a altres països europeus, aconseguirem que l’impacte de qualsevol crisi sobre l’ocupació siga molt menor.

El debat sobre les nuclears

Amb el possible tancament de la central espanyola de Garoña s’ha tornat a encetar el debat en la societat de es deu seguir utilitzant l’energia nuclear

garonagreenpeace

En primer lloc he de dir que no soc un anti-nuclear radical (ni tampoc un pro-nuclear!) però crec que en aquest cas el debat està més enllà de la conveniència de l’energia nuclear. l’Energia Nuclear permet obtenir una quantitat important d’energia mitjançant un procés de fissió de nuclis atòmics, té l’avantatge de no ser contaminant en sentit d’emissió de gasos, en canvi és contaminant en la gran quantitat de residus radioactius que genera. És una energia perillosa però molt rendible en la producció d’electricitat.

Un ús raonable deuria fer-se d’esta energia, sense oblidar el foment de les energies renovables que a pesar de tindre encara elevats costos són el mitjà de producció d’electricitat més sostenible. En aquest cas la polèmica s’ha obert entorn a la continuïtat d’una central nuclear de 40 anys de vida i s’està plantejant sostenir-la durant 10 anys més. Si volem utilitzar l’energia nuclear d’una forma responsable i seriosa no podem estar utilitzant centrals antiquades i que ja han superat els seus anys de vida útil. Aquest fet supera el debat nuclears sí o no, és una qüestió de lògica i de seguretat per als ciutadans.

Per fer un símil, un cotxe de 20 anys pot passar la ITV, però no em direu que és molt menys segur que un que en tinga 10?

l’Abstenció com a opció política

El proper 7 de Juny es preveu una alta abstenció a les eleccions europees, però, és l’abstenció una alternativa raonable en aquestes eleccions?

votant

La resposta és que possiblement sí, encara que té les seues conseqüències positives i les seves negatives. l’Abstenció pot significar dues coses, una més raonable que l’altra. En primer lloc com una eina per mostrar el nostre descontentament amb la política i/o en el sistema establit i la segona és, clarament, que “passem” de tot. Respecte a la primera opció és la que vull referir-me en aquest article.

Les eleccions europees solen tindre una alta abstenció, fonamentalment degut al baix interès que els ciutadans tenen en els comicis però també té un altre factor afegit: La poca democratització de l’Unió Europea. Només cal que ens fixem en certes persones que ocupen alts càrrecs de l’unió que romanen en el mateix càrrec sense discussió i opinió dels ciutadans. De fet, el Parlament Europeu és gairebé l’única institució europea que escullen els ciutadans directament, després les diferents divisions internes són pràcticament assignades a dit. La poca visibilitat de la tasca de les institucions europees provoca una manca de transparència en la gestió i un acomodament dels eurodiputats que degut al poc tiró mediàtic de les seues accions no necessiten rendir comptes davant dels ciutadans.

Evidentment del que parlava abans és la part positiva, la possibilitat de protestar amb l’abstenció davant de l’escassa transparència i democratització de les institucions europees. La part negativa és que optant per l’abstenció estem deixant que altres decidisquen per nosaltres.

Així dos opcions a plantejar-se i a valorar en unes eleccions on l’abstenció passa a ser una opció política més, no obstant amb les seues conseqüències.