Un deute no tan terrible

Així es titulava el article que llegia fa uns dies publicat al New York Times per el premi nobel d’economia, Paul Krugman. No hem parat últimament d’escoltar la paraula “déficit” i és precisament una de les màximes preocupacions governamentals per a l’eixida de la crisi. Sense anar més lluny el president espanyol ja ha anunciat que esta estudiant pujades d’impostos tant directes com indirectes, amb l’objectiu de reduir el deute públic i continuar finançant les prestacions socials als desocupats i pensionistes. Tant PSOE com PP han posat el perill del dèficit públic com un dels perills a afrontar abans i després de l’eixida de la crisi.

[picapp src=”7/a/4/e/Professor_And_Columnist_3aa2.jpg?adImageId=4877193&imageId=2018528″ width=”380″ height=”260″ /]

Així però, segons Paul Krugman, el dèficit no és un perill a mitjà termini per a l’economia. De fet afirma contundentment que els dèficits públics han ajudat a no reviure una situació com la de la Gran Depressió. Afirma també que és necessari que els governs i els nostres polítics estiguen disposats a seguir augmentant el dèficit durant uns quants anys més, per tal d’estimular la demanda i compensar la baixada de l’activitat econòmica. Així, Krugman creu que fins que no eixim de la recessió no es convenient que els governs es plantegen de nou equilibrar el seu pressupost.

Hi ha alguna cosa de la que preocupar-se? Si, però els perills són polítics, no econòmics

Us recomane que llegiu la traducció de l’article que publica “El País”, ja que sens dubte proporciona una visió diferent i no tant contada com al que estem habituats.

+ Article de Paul Krugman a ElPais.com

Cínics mestres en democràcia

Article de Manolo Saco al diari “Público”

Dicen de los verdugos que el peor trago es el primer ajusticiado al que le meten mano. Los asesinos y los violadores en serie están también de acuerdo con sus colegas legales en que eso de violar y matar a más seres humanos pierde toda trascendencia con la costumbre.

Por idéntica razón, poseer el mayor imperio inmobiliario y la fortuna más fabulosa del planeta en obras de arte no es óbice para convertirse en el mejor predicador de las bienaventuranzas: bienaventurados los que tienen hambre y sed de justicia, los pobres de espíritu, los mansos… porque de ellos será el reino de los Cielos.

Así que, si vives en palacios dorados y gobiernas una de las más grandes multinacionales, y a pesar de ello eres capaz de predicar cínicamente la pobreza y la sumisión, es que ya estás preparado para empresas de mayor envergadura. El cliente más difícil es el primero, el resto ya no duelen.

Es decir, aunque seas inmensamente rico podrás vender los beneficios de ser pobre; aunque consideres la soltería y la virginidad como el estadio superior del ser humano, estás autorizado a defender con uñas y dientes el matrimonio y la familia como un bien superior en la organización social; aunque no te presentes a las elecciones, estás en condiciones de decidir sobre la legalidad de las leyes civiles. Como dice Rouco: “No es verdad que la democracia pueda funcionar bien como mero juego de mayorías y minorías”.

Article Complet

Rodejats de soja

Gustavo Duch

Vivim envoltats de soja. Quan entrem a un supermercat eixim amb les borses plenes de soja. Llet de soja, oli de soja, yogurt amb soja, beguda de soja, cremes de bellesa amb proteïnes de la soja… També tenim soja invisible (lecitina) en molts altres productes com la brioixeria, xocolates, gelats, galetes i un llarg etc. Però sobretot consumim soja (i transgènica, per cert) quan consumim ous, llet o carn de les indústries ramaderes europees. Tota la ramaderia industrial, apretadita en els seus estables i gàbies, és alimentada amb pinsos que contenen altes proporcions de soja. Podríem dir que una de les característiques de l’alimentació del nostre país és la dependència de la soja.

Cal trencar amb la imatge saludable i beneficiosa de la soja. No perquè en si mateixa no siga sana (encara que ha de controlar-se el seu ús en edats infantils), sinó per tot el que amaga la seua producció. El boom de la soja, al meu entendre, és el gran exemple del model econòmic que ens ha dut a la crisi ecològica, alimentària, social i econòmica. El capital financer i el capital especulatiu s’han concentrat en inversions com la soja sabent que hi ha una demanda molt alta per a engreixar a les nostres gallines, vaques i porcs. I ningú ha posat fre a aqueixa recerca de beneficis a costa de molts altres aspectes fonamentals com el bé social, el respecte al medi ambient i la salut de les persones. És un bon exemple d’un model productiu en una economia de mercat que no encaixa amb les necessitats futures ni té en compte els perjudicis actuals.

Article Complet

La monarquia republicana

Article de JOSÉ ANTONIO GONZÁLEZ CASANOVA al diari Público

El meu admirat company de lluita antifranquista Vicenç Navarrès s’ha referit diverses vegades en aquesta pàgina a la Monarquia i a l’actual Cap de l’Estat com emblemes d’una falsa transició a la democràcia, promoguda pel franquisme amb la complicitat d’un rei designat per Franco.

Per aquest motiu el professor català vincula a Juan Carlos I i a la seua família a l’oligarquia tradicional de la dreta, la qual seguiria controlant l’Estat més endarrerit d’Europa en polítiques socials i en pràctiques democràtiques. Compartisc plenament els judicis denunciants del meu col·lega sobre els excessos socials d’aqueixa dreta i la seua activitat antidemocràtica, segons pot veure’s en el meu recent llibre “La dreta contra l’Estat”. Per això aplaudisc molt sovint els seus documentats i reveladors escrits en aqueixa línia. Però he de discrepar quant a la confusió que pateix, al meu judici, a l’incloure (i fins i tot destacar) en el seu paquet crític l’actual Monarquia espanyola. Tal discrepància no té altra autoritat que la meua presència directa en el procés constituent i els meus vells coneixements de dret constitucional.

Article Complet

l’Estafa de la religió

Us transcric un fragment d’un interessant article escrit per Gonzalo Puente al diari “Público“

Una estafa és “l’acció i efecte d’estafar”, i per estafar ha d’entendre’s, en la seua accepció general, “llevar o furtar amb engany”. Però, en un sentit més específic i rellevant, estafa significa “enganyar a un altre amb promeses i esperances” (DRAE). En aquesta classe d’enganys existeix una subclasse especialment dramàtica, en virtut de l’abast i les conseqüències que pot tenir en la vida personal dels estafats. Em referisc a l’estafa de la religió.

El que en aquesta estafa resulta definitori consisteix a prometre una cosa que és de tota evidència contra natura: la negació de la mort i l’afirmació d’una felicitat plena. Per aquesta raó nuclear i fantàstica, i per alguns dels seus corol·laris, a l’estafa religiosa li ha cabut l’honor històric de ser el pare de les altres estafes, doncs el seu engany descansa sobre el mite més irreal generat per la ment humana: el de l’existència d’ànimes i esperits immaterials com ens reals, i també dels seus derivats, els déus dels politeismes, el Déu dels monoteismes i els esperits dels panteismes.

Perquè ocórrega una estafa es precisa una relació d’engany entre dos subjectes: el timador i l’estafat. I a més es requereix un referent que especificarà la naturalesa concreta de l’engany. En aqueixa relació, el oferente promet el que en la fase profètica de la religió es va anomenar la salvació personal, perquè està assistit per Déu o el gran Esperit i compte amb la seua delegació.

Continuar Llegint

Levante-EMV: Vayà dimitix com a regidor i portaveu socialista

Hui el diari Levante-EMV es fa ressò de la noticia que us avançavem el Dilluns. Jose Ramón Vayà ha renunciat al seu càrrec de portaveu així com a l’escó de regidor.

Feu Click per Ampliar

El portaveu socialista de Benigànim i regidor del PSPV a l’ajuntament, Jose Ramón Vayà, ha presentat la seva dimissió com a edil. Segons va explicar Vayà a aquest periòdic, la renuncia al càrrec – busca propiciar la “renovació” del PSPV de Benigànim, actualment en l’oposició. “En el partit – va afegir – hem pensat que era millor efectuar la meva renuncia abans de les eleccions del 2011 per a deixar pas a una nova generalió. I que així la població de Benigànim tinga temps per associar el nostre projecte”.

Canal 9 omet l’implicació de Camps en la trama corrupta