L’economia valenciana, un repte de present i futur

Dins del context de crisi econòmica mundial, l’economia valenciana no és un simple jugador més. Ens juguem quin serà el nostre futur model econòmic i com això incidirà en el nostre desenvolupament com a país.

Ens trobem en un moment clau. El meu professor d’Economia del País Valencià a la Universitat de València, Vicent Soler, ho resumia amb el mot “cruïlla”. És evident, que la davallada econòmica per a l’economia valenciana ha suposat més que una simple contracció econòmica. Ha suposat el replantejament general d’un model econòmic basat en la competència via preus, en la construcció i en el turisme, que fins ara havia donat bons resultats en termes de creixement econòmic. Pot ser, quatre són ara mateix els interrogants més importants que tenim damunt la taula:

Replantejament del model econòmic. És el repte més ampli i més incert. La mà d’obra barata i el turisme havien sigut les bases sobre els quals es fonamentà el model econòmic valencià, i ara la forta contracció del consum, la davallada del sector de la construcció i la competència internacional, han deixat caduc aquest model. Així, caldrà que ens replantegem el model econòmic des de zero, apostant per revitalitzar el nostre teixit industrial des de la competència en qualitat i en valor afegit.

Corredor mediterrani i obertura cap a Europa. Ja fa anys i anys, que experts en la matèria venien advertint de la importància del corredor mediterrani, de la importància d’una bona connexió de tot l’eix mediterrani amb Europa. L’obertura cap a Europa pot ser una bona oportunitat per revitalitzar el nostre teixit productiu. Lamentablement les polítiques centralistes de l’Estat Espanyol, ens han condemnat a tindre unes deficients infraestructures de connexió amb Catalunya i amb Europa. Caldrà apostar fermament per la inversió en el corredor mediterrani, i no serà fàcil amb un govern dirigit des de Madrid – ara més centralista que mai – que intentarà prioritzar l’eix central i obstaculitzar la vertebració de l’eix mediterrani.

Sistema Financer. Una qüestió important i en la que desafortunadament poc tenim ja a dir. El sistema financer valencià ha estat pràcticament desmantellat. Han desaparegut les entitats pròpies més importants, concentrant-se en grups aliens i desplaçant els centres de decisió cap a Madrid. Per a una economia àmpliament dependent del crèdit, com la nostra, l’estructuració d’un sistema financer propi és una qüestió clau per al desenvolupament present i futur del nostre teixit productiu.

Model de finançament. El País Valencià sofreix d’un model de finançament marcat des de Madrid que ens perjudica clarament en el nostre desenvolupament econòmic. Sofrim en primer lloc un infra-finançament respecte a la nostra població, i en segon lloc i més important patim un dèficit fiscal superior al 6% del nostre PIB. La LOFCA, que determina el finançament de les comunitats autònomes dins l’Estat Espanyol, va establir la solidaritat interterritorial com a criteri de finançament, no obstant, els valencians tot i estar per baix de la mitjana estatal en quan a renda per càpita, seguim sofrint un espoli fiscal que alguns estudis xifraven el 2009 en més de 6.000 milions d’euros anuals. Caldrà fermesa front a Madrid per reivindicar allò que ens pertoca com a poble, i apostar pel concert econòmic com a forma de finançament autònoma.

Aquestes qüestions que hem comentat, la resposta que es done a les mateixes, és el que condicionarà el nostre desenvolupament social i econòmic en els propers anys. De nosaltres depèn quin camí de la cruïlla agafem.

El valencianisme segueix liderant entre l’estudiantat de la Universitat de València

Les eleccions d’estudiants al Claustre de la Universitat tornen a donar al Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) la majoria en l’òrgan màxim de representació

Aquest passat dijous 24 de novembre tenien lloc a la Universitat de València les eleccions per a la renovació dels òrgans interns, incloent-hi les Juntes de Facultat i el Claustre. Estes eleccions,  en especial les claustrals – tot i que han anat perdent rellevància pública per la delegació de competències del Claustre en organismes superiors – tenen una especial incidència en el desenvolupament de l’acció de la institució. El Claustre, (on estan representats els estudiants, professorat i personal d’administració i serveis), a hores d’ara, és el òrgan representatiu més important de la institució i pot prendre decisions en moltes matèries, així com controlar i pronunciar-se sobre l’acció de govern dirigida pel Rector. Dels 292 membres que composen el Claustre, 70 d’ells són estudiants, que són escollits per facultats, integrant llistes tancades en diferents sindicats o associacions universitàries que s’orienten cap a unes determinades línies d’actuació.

Així, aquest passat dijous, els resultats – tot i la baixa participació, 15% – tornaren a donar com a força més votada al sindicat valencianista, Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), amb una àmplia majoria de 20 estudiants claustrals. La segona força més votada va ser “Campus Jove”, ideològicament proper al Partit Socialista, amb 15 representants al Claustre. Per darrere, quedaven “Acontracorrent”, vinculat a les joventuts d’Esquerra Unida, amb 8 representants o el “Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans” amb 3 representants. Per altra banda, les eleccions han suposat una davallada en nombre de representants de les associacions vinculades a la dreta que van emergir en les passades eleccions de 2010. “Asociación Valenciana de Estudiantes Universitarios” (AVEU), vinculada al president de les Corts Valencianes Juan Cotino, es quedava amb 6 representants, mentre que “Generación Universitaria”, lligada a les noves generacions del Partit Popular de la província de València, perdia més de la meitat dels seus representants i aconseguia només 4 claustrals, alguns dels quals anaven a parar a una nova escissió de la mateixa coneguda com a “Universitarios Por el Cambio” que obtenia també 4 claustrals.

La victòria del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) consolida així la majoria que ja va obtenir en les eleccions de 2010, on va aconseguir 17 membres claustrals. Ara, ampliaria aquesta majoria en tres membres més, fins als 20 claustrals.

El Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), és de fet, l’associació d’estudiants més antiga de la pròpia Universitat de València, situant-se la seua fundació en el 1984 en vespres de la constitució del primer Claustre democràtic de la Universitat. L’associació va aconseguir aglutinar el moviment d’esquerres i nacionalista entre l’estudiantat, canalitzant la força interna del “Bloc d’Esquerres” que des dels anys vuitanta reunia també a estudiants, professors i personal d’administració en la lluita per un País Valencià lliure i democràtic. Per aquest sindicat han passat noms de rellevància en la política i en la societat valenciana com Mònica Oltra, Agustí Cerdà, Toni Gisbert o Enric Morera.

Andreu Valor presenta “En les nostres mans” a València

Ahir, el cantautor de Cocentaina, Andreu Valor, va presentar el seu disc “En les nostres mans” a l’FNAC de Sant Agustí a València. Us deixe el video de l’actuació que hem preparat a “Benigànim Digital”:

Laporta a València

Fotografia: Ismael Sanchis

Aquest mati, Joan Laporta i la resta de diputats de Solidaritat Catalana al Parlament de Catalunya, han presentat a València el que pretén ser el seu projecte per al País Valencià amb la col·laboració del PSAN. La notícia però, és que alguns individus de moviments espanyolistes i anticatalanistes, han intentat agredir a Laporta a l’entrada de l’Hotel Astoria on realitzava la presentació. Aquests individus entre els quals es trobaven dirigents i simpatitzants de Coalición Valenciana, han llançat fins i tot algún tipus de gas que ha afectat a alguns dels assistents.

Desgràciadament, aquesta és la democràcia valenciana. No és la primera vegada que ciutadans que expressen lliurement la seua opinió política, són agredits pel simple fet de fer-ho. Pot ser, si açò passara al País Basc o a altres llocs, més d’un es posaria les mans al cap, parlant de terrorisme, de manca de llibertat ect… Però sembla que aquestes accions ja s’emmarquen dins de la normalitat política al País Valencià. Les accions que promouen estos grups són perfectament comparables a la repressió franquista o a les amenaces i coaccions que reben algunes persones al País Basc. Fa pocs dies Compromís, denunciava l’atac a una de les seues seus a València, fa un temps Esquerra Republicana rebia un explosiu, manifestants del Correllengua a Gandia eren rebuts a pedrades, seus del Bloc apareixen amb pintades… I fins i tot el anterior delegat del govern, Ricardo Peralta, emmarcava alguns d’aquests fets dins de la “normalitat democràtica”. Però en quin país vivim?

És una manca clara de llibertat, en una societat que s’auto-anomena democràtica.

Fotografia: Ismael Sanchis

Més enllà de compartir o no, les idees de Laporta o de Solidaritat Catalana, la llibertat d’expressió és essencial. Cal garantir que qualsevol persona puga expressar lliurement la seua opinió i emprendre les iniciatives polítiques que crega convenient, independentment de que aquestes siguen més populars o menys, o agraden més o menys a certs sectors. No podem seguir permetent que certs grups es dediquen a impedir la lliure expressió d’altres, a increpar, a rebentar actes democràtics o atacar seus de partits polítics.

En aquest sentit, des d’ací, tot el suport a Joan Laporta, Solidaritat Catalana i el PSAN, perquè tenen el mateix dret que qualsevol altre ciutadà a emprendre una iniciativa política totalment legítima per al País Valencià, independentment de que discrepem o no d’ella.