Caçadors caçats

La veda s’ha obert. En aquest cas per a caçar els caçadors. Aquesta setmana dos d’ells eren caçats per sorpresa. El rei espanyol, Joan Carles de Borbó, tornava a tindre problemes amb els escalons – segons la versió oficial – i era enxampat en plena crisi del deute caçant elefants a Botswana. Per altra banda, un poc més cap al sud, la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner anunciava la nacionalització de la divisió petrolífera YPF, fins ara integrada a l’espanyola Repsol.

El nou repte del caçador estrela de l’Estat Espanyol, Joan Carles de Borbó i Borbó: caçar elefants a Botswana. Llàstima que, tot i que sembla que l’elefant també va ser caçat, la víctima principal de l’expedició reial va ser el propi rei. El safari va ser cancel·lat, segons la versió oficial per un nou incident amb un escaló. El rei va ser traslladat a Madrid per rebre tractament mèdic – turisme sanitari? – i els draps bruts van eixir a la llum. No era la primera vegada que el monarca espanyol gaudia d’elitistes jornades de caça finançades amb diners públics. No obstant, aquesta vegada la coincidència del viatge amb la crisi del deute espanyol i un context de retallades generalitzades, va ser el detonant de les crítiques. Gairebé tots els partits polítics a excepció del PP i del PSOE, van criticar la cacera reial i van exigir disculpes per la mateixa.

Certament aquestes activitats diuen molt de la figura de Joan Carles de Borbó. Tot i la propaganda oficialista dels grans mitjans de comunicació espanyols, aquesta vegada la situació va excedir al control de la Casa Reial. Alguns mitjans suposadament “progressistes” com “El País” publicaven certs editorials llevant importància a l’assumpte i recordant el paper del rei en la transició democràtica, com si això l’haguera d’avalar de per vida. En eixir de l’hospital, el rei demanava “disculpes” i deia que “no tornaria a passar”; es referia a l’amant o a l’elefant?

La realitat és que és inexplicable que a estes altures de la “pel·licula” la Casa Reial encara continue sent una illa de completa opacitat. No tenim cap informació de les despeses que realitza, de les activitats i reunions que manté el rei, no en sabem res. I els dos principals partits polítics espanyols pareixen disposats a perpetuar aquest dèficit democràtic.

Per altra banda, el segon caçador caçat de la setmana ha sigut l’empresa espanyola “Repsol” i el govern espanyol amb Mariano Rajoy al capdavant. La presidenta Argentina anunciava després de setmanes de rumors, la nacionalització de la petrolífera YPF. L’ofensiva de les autoritats polítiques espanyoles i dels seus mitjans de comunicació va ser immediata. La premsa i l’opinió pública s’escandalitzava.

YPF (Yacimientos Petrolíferos Fiscales) va ser pública fins al 1993, quan es va iniciar un procés de privatització que acabaria en la seua compra per part de l’espanyola REPSOL. Des d’aleshores fins ara, la relació ha sigut complicada i les demandes per a una re-nacionalització havien pres força. Els argentins acusaven a Repsol de fer-hi poca inversió i de treure’n profit unilateral dels seus recursos. Així, aquesta setmana el govern argentí decidia nacionalitzar el 51% de YPF per retornar el control de l’empresa a l’Estat i a les províncies on es produeix petroli. L’anunci va ser interpretat per l’Estat Espanyol com un atac als seus interessos i ha generat tot tipus de reaccions d’oposició. Els mitjans espanyols tractaven la notícia com una qüestió de vital importància per a la societat espanyola.

La qüestió serà de gran importància per a Repsol, però no ho és en absolut per als ciutadans espanyols. La decisió de l’Argentina és una decisió plenament legítima i que respon a la voluntat del seu poble de gestionar els seus propis recursos. Alguns argumenten que aquest tipus d’accions ensorren la confiança dels inversors estrangers perquè no es respecta el principi de seguretat jurídica. El que no entenen és que els interessos d’un poble sobirà estan per damunt de qualsevol seguretat jurídica existent. A més, aquest tipus de procediments es contemplen en l’ordenament jurídic, al igual que els processos de privatització, per tant el debat sobre si aquestes mesures trenquen el principi de seguretat jurídica podria ser una discussió llarga.

En resum, aquesta setmana, dos caçadors que han sigut víctimes de les seues pròpies caceres.

Per Joan Sanchis i Muñoz

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s