Revoltes a l’Orient Mitjà: Europa i els EUA

Autor: Kodak Agfa

Com bé sabeu, aquests últims mesos, es podrien gairebé anomenar “la primavera” del món àrab. Els ciutadans d’Egipte, Líbia o el Iemen s’han rebel·lat contra governants autoritaris que mancaven de qualsevol legitimitat democràtica.

El cas d’Egipte va ser especialment rellevant i interessant pel paper que les xarxes socials i Internet van jugar en la revolució ciutadana. I ara altres casos com el libí o altres pareixen seguir un camí paregut. Benvinguts siguen tots aquests nous avanços en la llibertat i igualtat al món. Avanços que a més, demostren, que els ciutadans units podem canviar moltes coses. Les noves eines d’Internet, com Twitter, han permés comunicar a una multitud de persones amb un mateix objectiu, la democràcia i la llibertat.

Però, aquest post, no era per alabar les revoltes a l’orient mitjà, que evidentment ja rellueixen per elles mateixa. El que m’ha sorprés d’estos canvis, és la facilitat que tant els Estats Units com Europa han tingut per adaptar-se a la nova situació. Mentre feia no res, els EUA passaven ingents quantitats d’ajuda al règim de Mubarak a Egipte, després exigien la seua marxa. Mentre Clinton i altres, rebien amb molt de gust a Gadaffi, ara hi estan en contra. Pot ser han pensat, que un règim “democràtic” serà més fàcil de controlar per la diplomàcia americana i europea, i no els falta raó. Als EUA els interessa la “democràcia”, només per manipular als ciutadans que viuen sota ella.

I la paradoxa segueix. Mentre els EUA demanen la marxa de Gadaffi o abans la de Mubarak, segueixen callant davant la repressió de llibertats exercida pel règim xinés. Pot ser, és perquè els EUA depenen i molt econòmicament de La Xina. És a dir, ara resulta que el país que presumeix de defensar i instaurar les llibertats democràtiques en el món, adopta un postura o altra segons els seus interessos econòmics o d’altra índole? I el mateix podem dir d’Europa i de les Nacions Unides, i no sols respecte a La Xina, si no a tants altres països que se’ls permet violar els drets humans i polítics solament per interessos econòmics o polítics. Credibilitat Zero.

Anuncis

El debat sobre les pensions

El debat sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions està damunt la taula. Més encara després de que el govern francés aconseguira endarrerir l’edat de jubilació dos anys més, a pesar de les grans protestes i vagues que han recorregut el país durant aquestes últimes setmanes. Però és realment necessària una reforma del sistema? Hi han interessos ocults darrere d’aquestes maniobres? Ens portarà aquest procés a un desmantellament progressiu de l’Estat del Benestar?

La crisi econòmica i l’aplicació de certes polítiques neoliberals estan posant en perill un dels pilars fonamentals sobre els que s’estructura la nostra societat moderna, l’anomenat Estat del Benestar. Per una banda la ideologia neoliberal sobre la que s’ha constituït la Unió Europea ha produït la popularització dels postulats que aposten per la privatització de serveis públics o la reducció del paper de l’Estat en l’economia. Per altra banda les elevades quantitats de diners que els Estats han tingut que desemborsar per salvar els bancs i estimular la demanda agregada, junt a la caiguda de la recaptació fiscal, ha tingut com a resultat un ràpid increment del dèficit públic. Evidentment els elevats dèficits públics han encetat rumors d’impagaments que han tingut com a conseqüència una crisi en el deute públic, on alguns Estats s’han vist obligats a pagar uns elevats tipus d’interès per col·locar els seus bons.

Com dèiem, com a conseqüència de l’augment del dèficit públic, s’obri la porta a la recerca de mesures per tal de reduir el mateix, i és ací on entren en joc els retalls a l’estat del benestar. Així, la majoria de països de la Unió Europea han proposat ja reformes en el seu sistema de pensions per tal de, segons paraules dels dirigents, “fer-los viables”. L’argumentari per llançar la proposta, és, com no podia ser d’altra manera l’elevat dèficit públic, junt a un munt d’informes “d’experts” que auguren un futur negre per a les pensions públiques. El primer motiu, l’elevat dèficit públic, sembla lògic, si no fora perquè una part molt important d’aquest dèficit s’ha produït com a conseqüència del rescat bancari del qual, el ciutadà no s’ha beneficiat en res. El segon motiu, podem compartir-lo en part, però cal puntualitzar com trauen els comptes aquests “experts”. És cert, i evident, que el progressiu envelliment de la nostra societat (augmenta l’esperança de vida i les taxes de natalitat són baixes) fa que cada vegada les inversions en pensions i serveis públics siguen més necessaris. Aquestos “experts” fan comptes atenent a aquestes tendències d’evolució poblacional (que poden obviar fenòmens com la immigració) i tenint en compte que les pensions s’haurien de pagar amb les cotitzacions dels treballadors.

No podem oblidar, però, que molts d’aquestos “experts”, al cap i a la fi responen a uns interessos molt concrets i tots sabem que crear incertesa sobre el futur de les pensions és un negoci increïble per als bancs i els seus fons de pensions privats.

Aleshores, si l’evolució poblacional (segons les prediccions) ens portarà a una societat més envellida on cotitzacions i pensions no “casaran”, que podem fer? Si atenem als criteris neoliberals impulsats per l’UE, les mesures són: augment de l’edat de jubilació (amb la conseqüència directa d’açò sobre l’atur dels joves) o augment dels períodes de cotització mínima per part dels treballadors. No obstant, en la meva opinió, hi ha un altra opció que pareixen voler obviar els representants de la Unió Europea, i és donar entrada al finançament de les pensions mitjançant altres impostos. Aquest sistema ja s’aplica en alguns països nòrdics que tenen un Estat del Benestar molt més desenvolupat que nosaltres.

Perquè hem de finançar les pensions només amb les cotitzacions dels treballadors? No podem finançar-les també amb altres impostos com l’IVA? O pot ser interessa més empitjorar les pensions públiques per tal de que els fons privats guanyen protagonisme?

Si ara parlàrem amb un representant públic, probablement ens diria, que això no és possible, que aquestos impostos ja estan compromesos per a altres coses. Val, aleshores li demanaríem dos coses: en primer lloc eficiència en la despesa pública, que com tots sabem és molt millorable, i en segon lloc plantejar-se introduir o reimplantar certs impostos. Efectivament, estic totalment d’acord en que si volem millors serveis públics caldrà augmentar la pressió fiscal (res més lluny del que fan a Finlàndia o Suècia), però no amb impostos indiscriminats (com l’IVA), si no amb impostos que apliquen la progressivitat fiscal. No podem dir als nostres treballadors i treballadores que deuen acceptar la retallada en drets socials, quant hem suprimit l’impost de patrimoni (que fonamentalment afectava a la transmissió de grans fortunes) o quant les SICAV (Societats d’Inversió en Capital Variable) estan tributant a l’1%.

En resum, el debat sobre les pensions i l’Estat del Benestar, és un debat amb molts interessos polítics i econòmics, però amb molt poca voluntat de preservar una de les grans fites socials aconseguides per la democràcia europea.

Anglès: Lisbon Treaty ratified

First of all, I’m going to introduce you to this new section in “El Mirador Valencià”. Now, probably you’re wondering what is the reason that this post is in English! Well, the objective of this article is that you learn reading it, and I learn writing it. Anyway, don’t worry, in any post at the bottom there will be a link to the translation in valencian.

[picapp src=”b/4/3/1/Irish_Hold_Referendum_9909.jpg?adImageId=7119126&imageId=6696284″ width=”234″ height=”162″ /]

One of the most important international news of these days, has been the ratification of the EU Lisbon Treaty by the Czech Republic. After the yes of Ireland to the treaty, this was the last step to apply the treaty in december of this year. The Czech president signed after the constitutional court ruled that the Lisbon Treaty is in line with their constitution.

Now the treaty has been ratified by all the 27 member states, and it will became law in december. The signature of Czech president, leaves the britain conservative party without their plans to make a referendum about the issue. If you want to know more about the Lisbon Treaty you can go to the BBC special report: http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/6901353.stm

+ Traducció al valencià

Prohibit expressar-se

La justícia a petició de l’advocat de l’Estat Espanyol, ha prohibit la cessió d’instal·lacions al municipi català d’Arenys de Munt per a una consulta sobre la independència sense caràcter vinculant

cartellarenysdemunt

Una iniciativa ciutadana independentista organitzava al municipi català d’Arenys de Munt una consulta popular per tal de conèixer l’opinió dels seus ciutadans en relació a la independència de Catalunya. Poc després tots els partits del consistori excepte el PSC, van donar suport a la iniciativa i van anunciar la cessió de les instal·lacions municipals per tal de realitzar la consulta.

Tota aquesta iniciativa però, era un perill per a la unitat de la “nació” espanyola, ja que l’iniciativa podia estendre’s a altres municipis i fomentar un augment de l’independentisme a Catalunya. És per això que el PSOE espanyol es va apressurar a llançar ràpidament els advocats de l’Estat contra aquesta consulta, on finalment la justícia va prohibir el suport consistorial a la iniciativa. El motiu? Com sempre la famosa “Constitución Española” que segueix vigent a pesar de que una gran part dels nostres ciutadans actuals no li han donat suport. Així aquest text passa de ser una legislació protectora de drets, a un còdi penal en tota regla.

Amb aquesta acció censora amb l’expressió popular, l’Estat Espanyol només demostra que te por de conèixer l’opinió dels ciutadans, probablement perquè sap el resultat. Com és possible que en un estat democràtic es prohibisca als ciutadans expressar la seua opinió sobre un tema concret? El tema transcendeix de Catalunya i la seva independència, i és que aquesta justícia censora de la voluntat popular ens afecta a tots com a ciutadans. Així, els companys de “VilaWeb” han iniciat una campanya de recollida de signatures per tal de defensar aquest dret que tenim tots d’expressar-nos, el manifest es pot signar ací.

“Sicko”

sicko1Fa escassos minuts acabe de veure la pel·lícula documental produïda per Michael Moore anomenada “Sicko”. Fa uns dies precisament us parlava de Michael Moore i la seva nova pel·lícula centrada en la crisi econòmica. Aprofitant això i la recomanació als comentaris, vaig aconseguir la pel·lícula. El film es centra en el problema que els nord-americans tenen amb el seu sistema sanitari, un sistema de pagament on cadascú ha de tindre contractada la seva assegurança sanitària amb una companyia asseguradora privada. La gran despesa que suposen aquest tipus d’assegurances fa que molta gent als EUA es quede sense la mateixa. Per altra banda, com molt bé mostra el documental, l’objectiu financer d’aquestes asseguradores fa que moltes vegades no s’atenguen bé els pacients i es neguen operacions importants al·legant que no és un problema vital o que el tractament encara és experimental. Fins i tot el film mostra com certs hospital deixen la gent malalta al carrer pel fet de no poder pagar les seves factures amb l’assegurança. Aquesta dramàtica situació ha fet que malalts amb possibilitats de curar-se hagen acabat morint per la manca d’assitència sanitària. A pesar de l’evident mal funcionament d’aquest sistema, la pressió del negoci assegurador impedeix qualsevol moviment polític per canviar aquest model.

Amb això, el Michael Moore, veu com travessant només uns carrers endinsant-se al Canadà, l’atenció sanitària passa de sobte a ser universal i gratuïta. El mateix fa al Regne Unit i a França. Per si encara no era suficient, el Michael s’en adona de que hi ha un lloc als EUA on l’assistència si que és gratuïta i universal, aquest lloc és la base militar de Guantánamo a Cuba. Així el Michael i una desena de voluntaris que havien col·laborat en les labors del 11-S i que ara patien malalties les quals no podien tractar per falta de diners per pagar l’assegurança, emprenen un viatge cap a la base, tot i això al no deixar-los entrar finalment acaben a l’altra banda a terra cubana. Per a sorpresa de tots, els “grans” enemics comunistes dels americans, ofereixen sanitat gratuïta i universal per a tots, i d’això es queden ben sorpresos Michael i els seus compatriotes. La “demònica” Cuba oferia una millor assistència sanitària que als EUA, com podia ser això possible? Doncs si, i finalment la pel·lícula acaba amb tots aquests malats atesos de molt bones formes pels doctors cubans que els realitzen totes les proves necessàries que als EUA els haveren costat milers de dòlars.

Crec que la visió d’aquest film, m’ha fet pensar si més no, en la sort que tenim de gaudir d’un sistema sanitari universal i gratuït com el que tenim a casa nostra. Probablement és una cosa important i de la que ens queixem constantment, però en realitat no arribem a veure el seu valor. Però aquesta història que ens presenta el Michael Moore, en el nostre cas, ens ensenya a valorar profundament el que tenim.

El BLOC manté la seua base electoral en una campanya polaritzada

Enric Morera agraeix l’esforç d’Enric Nomdedéu en esta campanya i recorda que Ramon Tremosa “també serà la veu dels valencians i valencianes a Europa”

foto-inici-campanya_ii

El secretari general del BLOC, Enric Morera, ha declarat que els resultats electorals del BLOC “indiquen que mantenim la nostra base electoral, que tenim uns votants fidels que creuen en el projecte del BLOC com a única força política possible de fer un valencianisme positiu i un espai valencià de progrés, malgrat una campanya molt polaritzada pels grans partits centralistes que no deixen espai a les veus crítiques”.

Segons Morera, “en este difícil panorama, és d’agrair als més de 18.000 valencianes i valencians que han confiat en el programa del BLOC i en el missatge de l’única força valenciana i valencianista, que no s’agenolla ni davant de Madrid ni de davant de ningú”. Morera ha mostrat el seu públic agraïment a Enric Nomdedéu, “per la seua dedicació i esforç, per entregar-se de una manera total en la campanya i per recórrer el País de nord a sud explicant el que volem defensar a Europa”.

ramontremosa

El líder valencianista també ha recordat que la colació en la qual participava el BLOC, Coalició per Europa, ha aconseguit situar-se com la tercera força política de l’estat i la presència de Ramon Tremosa al Parlament Europeu, “és una presència que garanteix la defensa dels interessos dels valencians”.

Per una veu valenciana a Europa

Abans feia una reflexió sobre l’importància d’una veu valenciana a Europa que defense els nostres interessos, amb això apuntava a l’Oriol Junqueras d’Esquerra, però tampoc vull deixar de costat Enric Nomdedéu del Bloc

Sempre he cregut que l’important a les eleccions sobretot a les generals i a les europees és fer sentir la nostra veu, és a dir fer sentir una veu valenciana que defense els nostres interesos, la nostra llengua, els nostres sectors econòmics ect.. En aquestes eleccions de nou hem d’intentar fer sentir la nostra veu a un lloc tant important com el Parlament Europeu. Per això crec que demà tenim dos alternatives per fer possible que la nostra veu es senta a Europa:

  • Enric Nomdedéu – Bloc – Coalició per Europa

banner_menutbloc

El BLOC s’integra en la “Coalició per Europa” on Enric Nomdedéu és el numero 6 de la llista estatal. Si per alguna cosa mereix la pena votar esta candidatura és per Nomdedéu, al menys per mi, un dels polítics valencians més honestos i preparats. El Bloc aposta per un nou model d’economia productiva que defense als autónoms i a les xicotetes i mitjanes empreses, per l’oficialitat del valencià a Europa, per canvis en la política agrària que donen suport als llauradors valencians, pel corredor mediterràni, per un urbanisme de consens i sostenible…

  • Oriol Junqueras – Esquerra – Europa dels Pobles

l’Opció d’Esquerra – Europa dels Pobles, és un altra alternativa que comentava en l’article que escrivia anteriorment. És una de les altres formacions que pot fer sentir una veu dels interessos valencians al Parlament Europeu. l’Oriol Junqueras de fet ha estat més d’una vegada durant esta campanya a les nostres terres i ha confirmat la seva ferma decisió de transmetre una veu valenciana. De fet en aquest passada legislatura europea on precissament el grup ALE ( Grup Aliança Lliure Europea – Verds, on s’integra Esquerra) va ser el impulsor del informe “Auken” que va condemnar els abusos urbanístics al País Valencià.