Si en l’actualitat ens trobem que està de moda parlar de crisis, els grups polítics del nostre poble no s’escapen de la fase recessiva. Analitzem el present i futur de l’Agrupació Socialista del nostre municipi.
El 1999 el PSPV-PSOE de Benigànim aconseguia el poder després de 20 anys de domini del conservador Francisco Salvador Oliver. Moltes promeses i esperances s’obrien en el poble en aquell moment, on per primera vegada governaria un equip progressista i amb visió d’innovar el nostre poble. En bona part van aconseguir els seus objectius rellançant Benigànim de nou a l’esfera dels municipis més importants i innovadors de la Vall d’Albaida, però com era lògic no van poder escapar al desgast del poder i a tot el que això comporta.
El 2007 amb la derrota dels socialistes per part de la llista popular encapçalada per Juan Puchades s’iniciava el que anomenarem la crisi del PSPV al nostre poble. Hem dit que parlaríem del present i del futur del partit, doncs bé no és per ser pessimista, però l’horitzó es presenta negre per al futur de l’agrupació.
En primer lloc una clara mancança de lider fa que la formació siga poc visible i menys activa, i aquest és un problema que sembla arrastraran fins les properes eleccions ja que pel moment cap persona de la formació pareix interessada en liderar el projecte. En segon lloc i com a problema més greu a tractar són les divisions internes al mateix partit. Segons el que observem podem definir dues tendències oposades a l’interior de l’agrupació. Existeix un sector “dur”, més afí al PSOE pròpiament i que, bàsicament, es preocupa més de frenar l’aparició de noves alternatives polítiques progressistes que del seu propi partit. Aquest sector a pesar de ser minoritari aparentment te una gran força interna sota l’ombra i s’encarrega per exemple de frenar la col·locació de membres de l’agrupació en una llista blanca que no implique afinitat directa al PSOE. Després trobem el sector més divers amb afinitats al BLOC, EU, Iniciativa o independents, un sector molt més crític. Este a pesar de tindre més iniciativa política es manifesta incapaç de fer front a les decisions del que hem anomenat “sector dur”. Esta divisió i la no acceptació de les discrepàncies trenca l’acció política del grup i fa que per exemple siguen molt menys actius en campanyes electorals i en altre tipus d’iniciatives polítiques i de participació ciutadana.
Després un altre factor important a remarcar és “l’aparent” manca d’interès en agafar l’iniciativa política i començar a treballar per tal de lluitar pel govern municipal al 2011. Si actualment es presentara un altra llista progressista al poble, una llista que tinguera iniciativa política i vertader interès pel benestar del nostre poble, podríem estar parlant clarament de que el PSPV passaria pràcticament a ser un reducte. Sense anar més lluny aquest bloc es va oferir a membres del PSPV per tal de que participaren i oferiren la seua visió de l’actualitat municipal, però el poc interès va fer que l’oferiment quedara en el buit. Més encara, des que Jose Ramón no està en la primera linea del grup, l’activitat i la labor d’oposició als plens ha disminuït de forma més que considerable.
Atenent a l’esmentat el primer que necessita el partit és una cohesió interna, una cohesió que només es pot aconseguir reconeixent la pluralitat política del mateix. Cal una renovació interna i una innovació de la forma de fer política. Cal centrar-se en fonamentar una base política social que participe activament. Cal que els membres del partit s’interessen, que comencen a treballar i a transmetre les seues propostes dia a dia i no només quant venen eleccions. És fonamental que s’utilitzen els avantatges que proporcionen les noves tecnologies com Internet, aquest és un terreny on que encara poden avançar al Partit Popular.
Crec que no cal dir molt més, el panorama es presenta desolador per al PSPV a menys que es posen les piles i comencen la “revolució”. Actualment l’únic que els manté en peu és l’inexistència d’un altra alternativa política progressista al nostre poble. Però des d’ací cal llançar una crida al fet de que la situació a hores d’ara encara és reversible, tot està en mans del PSPV i dels militants.